L’origen de les pràctiques de bruixeria es pot cercar en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval, segons explica l'article d'Enciclopèdia Catalana. I Ricard Garcia diu que la història de la bruixeria és la història de la seva persecució. D'origen i de persecució, el convidat en parlarà.

Antoni Picazo es va llicenciar en Història l'any 1984 i en Geografia, el 1997. Un any després es va  doctorar amb la tesi «L'espai imaginari. La geografia fantàstica com a fenomen de colonització a Amèrica del Nord». El 2010 va realitzar el curs de Postgrau en Educació Superior. És professor associat de la UIB a temps parcial a l'àrea d'Història Moderna. És autor de llibres com ara “Els xuetes de Mallorca: criptojudaisme i grups de poder”, “La cultura de la Il·lustració a Mallorca”, “Urbanisme i classes socials a Mallorca”, “Experiencias docentes en Enseñanza Superior”, «Capitanes de Manila», entre d'altres títols. Ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, així com en diverses revistes especialitzades nacionals i internacionals. Com a investigador associat ha format part de quatre projectes d'investigació nacional. Ha estat convidat com a investigador a centres especialitzats com el King College de Londres o el Collegium de Budapest. És avaluador tècnic de l'ANECA  i de la ESF de l'Eurocores. També ha col·laborat en l'avaluació de revistes científiques a Espanya i als Estats Units.

Quant al desenvolupament temàtic, el convidat dividirà la seva exposició en dos blocs. En primer lloc un de teòric per explicar conceptes com ara “bruixa, fetillera, xaman…” i les seves diferències, atenent al fet que el paisatge i l’economia del moment varen potenciar  aquestes creences.  Creences, segons remarca Picazo, molt fortes no sols a Europa, sinó també a l’Amèrica hispana i a la jove Amèrica saxona. També aprofundirà en la línia explicativa que molts d’autors varen fer d’aquest fenomen (com ara Michelet que definia les bruixes com a rebels que sorgiren del segles de la desesperació). En segon lloc parlarà de la història de la persecució de la bruixeria, tant a Europa (especialment funesta al segle XVII) com a Mallorca.  Així, analitzarà alguns expedients per “fetilleria” que va obrir el tribunal de la Santa Inquisició a la nostra terra, amb un apartat que recull conjurs i oracions de caràcter suposadament màgic. Finalment farà una síntesi i parlarà del que es va percebre com a prototip de bruixa o fetillera per excel·lència.

La bruixa fa maleficis, fabrica ungüents i beuratges màgics, congria temporals, tira les sorts, pren d'ull, donadora de tots els mals, embruixadora de persones o animals, malmet collites amb pedregades o boires, transforma persones en animals, vola sobre una granera. Misses negres, aquelarres i sàbats. Els dies de reunió són les nits del divendres al dissabte, amb dies especials, com la nit del divendres sant, la de sant Joan i la de sant Silvestre. Diuen que la bruixa és un ésser marginat de la societat, generalment una dona vella, pobra, que viu sola. El seu color és el negre. Els animals negres com moixos, cans o cabres són favorables als seus arts, però si és un gall, ha d'esser blanc. També s'enrevolta d'animals nocturns com el ratpenat, l'òliba, el granot, la serp. Què poden fer les víctimes per rompre l'encís? Tenen fama de poder allunyar-les, l'aigua beneïda, el llorer, el boix, la creu de palma beneït, l'espígol, les panotxes de blat de moro clavades a la porta de la casa... El cant del gall, la sortida del sol, la senyal de la creu o el nom de Déu servien per trencar l'embruix. I quins llocs de Mallorca estan relacionats amb les bruixes? Les bruixes són dones nascudes en determinats pobles? Pot arribar a esser-ho amb un pacte amb el diable o per alguna pràctica màgica? De tot això, el doctor Picazo en parlarà dilluns que ve, dia 22 de juny, una nit abans de la nit bruixa de Sant Joan.