Ningú mereix un Nadal així a Manacor

Ni la il·luminació De Nadal ni la decoració poden ni han de fer companyia al fred i la solitud d'una nit freda a Manacor.

Unes mantes desordenades, unes petites bosses i un carret d'un hiper on pel que sembla li dipositen alguns pocs aliments els ciutadans que circulen per allí.

Sense més pertinences, així és la seva vida, deixant córrer el temps i dormint al cel ras amb el fred que ja està caient.

Hauríem pogut parlar més amb ell, però tampoc volíem molestar-lo, acabava de despertar-se i xarrupava uns glops de suc d'un tetra brik.

És trist trobar-te amb una persona en aquestes circumstàncies i més encara en ple Nadal.

Sabem que són molts i potser molt variats els problemes que poden portar a l'ésser humà a haver de viure en aquestes condicions inhumanes. Sabem que són adults i que per això són ells els que decideixen on volen o poden estar, però encara així no és concebible que hagin de viure en aquestes situacions.

Que es pot fer, ho desconec, però algú hi haurà potser des d'alguna institució a través de Serveis Socials, que pugui gestionar o canalitzar aquestes situacions, per descomptat que farà falta diàleg amb ells, potser paciència, però cal intentar per tots els mitjans que ningú dormi al carrer, que almenys tinguin un futur amb alimentació i llit en algun lloc digne, com ha de ser la dignitat de totes les persones, vengen d'on vinguin, siguin els qui siguin. Es mereixen un respecte, sigui el que sigui la vida viscuda, siguin quines siguin les circumstàncies que els hagin portat a aquesta situació.

Som una societat que ha de mirar-se davant el mirall i veure que fets com el d'avui han d'avergonyir-nos, per permetre que avui dia algú pugui viure al carrer amb unes pobres pertinences que jo crec que no cobreixen ni per a mitjanament llevar el fred d'una nit gelada a Manacor.

Ens ha donat permís per a fotografiar-ho i per a poder publicar les imatges.

L'Home no ha volgut defugir la seva mirada, ens donava la cara, ha estat tot un valent que no ha amagat la seva imatge ni la seva situació, li hem proposat que es tombés i es tapés amb les mantes per a les fotos, i ens ha respost, no, no fa falta no tinc res a amagar, podeu fer-les sense cap problema ens ha comentat. No obstant això hem seleccionat les fotografies on no se li veu la cara de front per a preservar la seva identitat, donant el màxim respecte a la seva persona.

Li donem les gràcies per deixar-nos transmetre un testimonia tan cru i tan esgarrifós.

Desitgem que algú s'acosti a ell, està en la Rambla de na Camel.la, i pugui fer alguna cosa per ell, seria potser el seu millor i únic regal en unes dates on tots semblen assumir la felicitat i la família com una cosa universal i meravellosa, sense acordar-nos de què uns altres no poden gaudir ni tan sols de la calor d'una llar.