“Ses Xeremies” a la Universitat de les Illes Balears

Durant la segona setmana d’abril es va celebrar a Mallorca el XXII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana el qual es sol fer cada any a un lloc diferent dins l’àmbit dels Països Catalans, o de parla catalana.

Enguany es va fer dins el recinte de la UIB (Universitat de les Illes Balears), i els organitzadors varen proposar que una de les ponències fos sobre “Ses Xeremies”, com element musical i cultural propi de Mallorca.

El passat dia 9 d’abril, a les 17h, a dins la sala de conferències de l’Edifici Jovellanos, es concentraren els estudiants per a poder escoltar la dissertació sobre “Ses Xeremies”, exposant un poc la seva història i el seu present.

A dins aquell recinte s’hi aplegaren una cinquantena d’alumnes vinguts d’arreu dels Països Catalans, on tots aquells estudiants anaven amb ganes d’aprendre sobre qüestions de cultura i comunicacions dins un àmbit en català.

La conferència començà quasi mitja hora més tard de la prevista a causa que l’anterior ponent es va estendre un poc més del previst, una exposició molt interessant a càrrec de Pere Roselló Bover sobre els “Deu bestiaris de la literatura català contemporània”.

Tot seguit, i superant els rigorosos “petits problemes informàtics” (els quals no poden faltar) per aconseguir que la imatge del petit ordinador es pogués reflectir a la gran pantalla de la sala, va començar el relat sobre “Ses Xeremies”.

La presentació fou a càrrec de Tomeu Carrió Marquès, natural d’Artà, recent llicenciat en Filologia Catalana i membre de l’organització de tan senyalat esdeveniment. I acte seguit començà la conferència amb la ponència feta per Toni Genovart Espinosa, en base a més de vint anys ensenyant a sonar aquests instruments. No oblidem que a Mallorca “Ses Xeremies” són: El flabiol amb tamborí, i la xeremia (el sac), pròpiament dit.

Toni Genovart, durant una hora va exposar als presents la naturalesa d’aquests instruments i el gran valor cultural que han tingut arreu de tota la cultura mallorquina, i amés un breu resum sobre les Cornamuses arreu del món per a donar a conèixer, sobretot, la gran diversitat de “xeremies” que hi ha a dins les diferents cultures d’Europa.

En acabar la dissertació hi va haver el torn de preguntes per part dels assistents. I a petició del públic es va sonar una cançó popular: la “Jota des Veremar”, interpretada pel presentador i del ponent de la conferència.

Els assistents agraïren aquesta hora tan interessant i entretinguda amb un “esplet de mamballetes”.