Si no fos per les síl·labes de dissabte de Mariana Salomão Carrara

«No hi hauria hagut cap diferència. Però és important que les tragèdies es descobreixin immediatament, perquè cada segon que passen ocultes es converteix en un any més de dol, és un caprici que tenen les desgràcies.»

Després de la mort de l’André, la casa de l’Ana està sumida en el dolor. Sense el seu marit, comença a criar la seva filla òrfena amb el suport de la Francisca, la mainadera que l’ajuda, i la Madalena, la veïna vídua de l’altre home implicat en l’absurd accident que va matar l’André.

Un sol esdeveniment les uneix per sempre, però no només a través del dolor, sinó també amb el naixement d’una nova i peculiar complicitat. En aquest espai compartit emergeix una història de resiliència i tendresa, en què la solitud es transforma en companyia i la pèrdua obre camí cap a una nova manera d’existir.

Mariana Salomão Carrara va néixer a São Paulo l’any 1986. És escriptora i activista social.

Entre les seves obres destaquen: Se deus me chamar não vou (2019), finalista del Premi Jabuti 2020; É sempre a hora da nossa morte amém (2021), finalista del Premi São Paulo 2022; Não fossem as sílabas do sábado (2022), guanyadora del Premi São Paulo 2023; A árvore mais sozinha do mundo (2024); També ha publicat el llibre de contes Delicada uma de nós (2015).      

Ha guanyat diversos premis literaris al Brasil i va quedar finalista al Premi Guiões (Portugal, 2019) amb un guió de llargmetratge.

L'escriptora Mariana Salomão Carrara, amb un estil original i emotiu, ens apropa a una història d'amistat, superació del dol, supervivència i reconnexió amb el desig de viure.