L'estat en què es troba el Parc Municipal és una autèntica vergonya que provoca la indignació dels ciutadans de Manacor

Piscina, gespa, instal·lacions infantils, jardineres, entrada i tancament entre altres coses que demostren la falta de manteniment i interès per part de qui hagi de gestionar-ho. Un espai tan emblemàtic i necessari per a Manacor no es mereix l'oblit i la deixadesa que mostren les imatges.

Manacor disposa dins del Parc Municipal de la primera piscina pública coberta “tancada” de Mallorca per no voler-se assumir l'import d'un important deute acreditat pels Jutjats i que condemna a l'Ajuntament de Manacor a pagar per a poder recuperar la seva gestió.

La piscina municipal no és un luxe, és una necessitat per a qualsevol poble, tant per als escolars on molts d'ells aprenen a nedar, com per la infinitat de persones majors o amb problemes físics als quals se'ls recomana efectuar exercicis en la piscina per a millorar la seva mobilitat o les seves malalties i no poden fer-ho a Manacor.

Però això importa poc, la banya ficada i jo més espavilat que ningú, apel·lo la sentència (presumptament) i ja un altre pagarà el descosit. El problema ve des de darrere, per tant, als d'avui res els perjudica per a adoptar la solució, la qüestió és voler solucionar-ho o no i una altra fer-ho o deixar-ho com està.

D'altra banda, cal recordar que el Parc Municipal disposava d'una piscina descoberta la qual era freqüentada per molts manacorins, una decisió absurda ¿? Va eliminar aquesta piscina i va deixar a Manacor sense aquesta infraestructura.

Un altre punt important, en una cantonada dels terrenys que ocupa el Parc Municipal va existir el cementiri, les restes del qual van ser exhumats i traslladats al recinte actual. Una pobra escultura recorda aquest lloc i als allí enterrats, una escultura que ni és representativa de res ni embelleix ni tan sols indueix a la reflexió o al record. A més, és tan petita i perillosa que s'ha hagut de barrar perquè cap nen es pugui danyar amb ella.

Quant a la gespa sabem que les nostres autoritats municipals són molt contràries a la gespa per la gran quantitat d'aigua que es necessita per al seu reg, però és necessari buscar una solució a aquesta mescla d'herbes, restes de gespa i terra que ofereix una imatge deplorable a la vista. Aquest espai ha de representar el màxim respecte ambiental i el màxim respecte a les persones que desgraciadament no tenen un altre lloc on portar als seus fills per a jugar, hi ha solucions si no es vol assumir el cost de l'aigua, però cal buscar-les i aplicar-les, això haurà de ser treball d'algú que segur que està cobrant de tots els ciutadans de Manacor. Cal no oblidar el tall d'aquesta “gespa especial” de Manacor barreja de diferents herbes i algun petit brot de gespa, em pregunto si algú ha ensenyat als que passen les desbrossadores com ha de fer-se, a més no solen passar-ho sota els jocs de taula, allí creix l'herba oblidant-se que aquesta imatge és depriment, és deixadesa pura i absoluta.

Passem a la zona infantil, totalment degradada també, una zona que encara conserven atraccions sobre sorra, un lloc presumptament triat per les mascotes per a fer les seves necessitats, antihigiènic totalment, en unes altres hi ha una espècie de matalassets "amortiments" que clamen per la seva substitució. Em pregunto, la sorra no es va obligar a canviar-la per uns altres elements "amortiments"? Si és així a què s'espera?

Els parterres i jardineres estan buits, sense cap planta, ni una flor, és un bell exemple per al visitant veure la nostra esplèndida jardineria i la cura amb què es cuida. Serà una a al·legoria al canvi climàtic i a la sequera?

I ara ve el més gros, suposo que tots han vist com l'entrada principal del Parc Municipal està tancada, excepte els dos accessos laterals, per una lona o reixeta que dissimula els pals que sustenten l'aleró de l'entrada perquè ofereix risc d'ensulsiada. Porta així infinitat de temps, mesos diria jo, sense que ningú adopti una solució i arregli l'accés. Ningú s'adona de la imatge que ofereix el Parc Municipal amb l'entrada a punt d'esfondrar-se i tapada d'aquesta manera tan xarona. Tan difícil és derrocar almenys la part superior de l'entrada deixant només la barrera i així d'evitar un possible accident?

I ja per a finalitzar revisem el tancament del Parc Municipal, columnes i barrots de ferro, doncs bé, el manteniment dels barrots de ferro no se sap quan va ser l'última vegada que es va efectuar, perquè presenten una oxidació que necessitarà que un bon equip de pintors grati fins a l'avorriment per a retirar l'òxid i poder-lo pintar de nou. Això si una petita part d'aquestes reixes les que fan cantonada amb el Teatre Principal, una porció ínfima, les van pintar la resta la gran majoria el 90% no es van tocar.

Aquestes reixes són sostingudes per columnes d'obra, les quals han rebentat en la seva gran majoria presentant unes esquerdes que amenacen en diversos punts amb la seva ensulsiada. Ningú les ha vist? No fa falta ser un gran observador per a veure-les. Que temps cal espera per a solucionar tot el perímetre de tancament abans que pugui haver-hi un accident?

El Parc Municipal és avui dia un espai públic per a reflexionar sobre la deixadesa i la falta de manteniment, sobre la gestió pública i les seves conseqüències, oblidant que els interessi reals dels ciutadans i les seves necessitats hauria de ser prioritari en la gestió pública, ja que sense això aquesta no té sentit ni utilitat. No tot val, es necessita gent responsable al capdavant per a solucionar el gran problema que sofreix Manacor, un problema d'abandó, d'autoestima i de pèrdua de ritme enfront d'altres municipis que són exemple de gestió i d'avanç. 

Presentant l'aspecte que presenta el Parc Municipal s'han permès actes multitudinaris com és el cas de la Fira de Formació i Ocupació o el Tast de Vins de la DO Pla i Llevant amb centenars d'assistents que degueren entrar just al costat de les bastides que protegeixen de l'ensulsiada del porxo, sense que a ningú li caigui la cara de vergonya per oferir un espai degradat i mancat de totes les mesures de seguretat exigibles.

A Manacor sembla que ja ens és igual tot, però no ha de ser així pel bé de tots.