Abans de voler ser la capital del Llevant mallorquí, Manacor ha de resoldre les seves mancances que són moltes i molt variades

Les imatges pertanyen a la deterioració i falta de manteniment de l'emblemàtica plaça

Ramon Llull de Manacor

Infraestructures al límit

No és cap secret que molts barris de Manacor pateixen problemes de manteniment, deficiències en clavegueram, voreres malmeses i una xarxa viària que sembla dissenyada fa dècades per a un volum de trànsit molt inferior. La manca de zones verdes en molts punts del municipi i la insuficient connectivitat de carrils bici evidencien una ciutat desordenada, que ha crescut ràpid però sense una planificació urbana integral.

Espais públics degradats

Alguns dels espais més emblemàtics del municipi es troben en un estat de deixadesa preocupant. La Plaça Ramon Llull, en ple centre de la ciutat, ofereix una imatge descurada, amb paviments desgastats, mobiliari urbà malmès i manca de verd. El Parc Municipal, que hauria de ser un pulmó verd i lloc de trobada familiar, presenta zones abandonades, manteniment insuficient i sensació d’inseguretat.

Aquestes mancances no només afecten la vida quotidiana dels veïns, sinó que transmeten una pèssima imatge urbana a visitants i compradors, perjudicant el comerç local i qualsevol intent de posicionar Manacor com a ciutat atractiva i funcional.

Il·luminació insuficient i sensació d’inseguretat

A moltes zones del nucli urbà i de pobles agregats com Porto Cristo o Son Macià, la il·luminació pública és deficient, amb fanals apagats o sistemes obsolets que generen zones fosques i una percepció constant d’inseguretat, especialment durant els mesos d’hivern. Aquesta manca de llum afavoreix no només el sentiment d’intranquil·litat, sinó que pot contribuir a l’augment de conductes incíviques, furts o actes vandàlics.

La presència policial és escassa i sovint reactiva, i això provoca que molts veïns i veïnes sentin que la seguretat del dia a dia no està garantida. Ser capital vol dir, també, garantir espais segurs i habitables per a tothom.

Serveis públics saturats

L’educació i la sanitat —dos pilars fonamentals per a qualsevol ciutat amb aspiracions— es veuen desbordats. Les escoles i instituts afronten ratios al límit, mentre que l’Hospital de Manacor continua sent un centre clau per a tota la comarca, però amb recursos limitats i ampliacions pendents. Ser capital requereix liderar per exemple, no simplement per volum poblacional.

Neteja, residus i sostenibilitat

Els veïns i veïnes reclamen des de fa temps una millor gestió de residus, contenidors més nets, recollides més freqüents i accions efectives contra l’incivisme. La transició cap a una ciutat més sostenible no pot quedar-se en discursos: calen plans concrets, pressupostos i execució real.

L’autoexigència com a punt de partida

És comprensible que Manacor vulgui assumir un paper més central dins Mallorca, especialment a l’est. Però ser capital implica estar preparats per liderar amb solvència, qualitat de serveis i cohesió urbana. No és només una qüestió de mida o història, sinó de funcionament real i qualitat de vida per a tothom.

Una crida al realisme i a l'acció

Reivindicar una posició destacada dins l’illa pot ser legítim, però només si es construeix sobre una base sòlida. Abans de proclamar-se “capital de comarca” o “referent institucional”, Manacor ha de mirar amb valentia els seus reptes interns i començar a posar-hi solucions.

Només així el desig de capitalitat deixarà de ser una ambició buida i esdevindrà una realitat reconeguda i respectada per la resta de pobles i institucions.