Posada de la bandera de Sant Roc al campanar de l’Església Parroquial de Porreres un acte carregat de tradició i emotivitat

A les 17:45 h, va partir des de la plaça de la Vila la cercavila amb la Filharmònica Porrerenca, les autoritats municipals, la pregonera, els caparrots, la colla de dimonions, els gegantons i els xeremiers, en camí cap a la plaça de l’Església.

A les 18:45 h, es va dur a terme la posada de la bandera de Sant Roc al campanar de l’Església Parroquial, amb repicada de campanes i amollada de coloms, gràcies a la col·laboració del Club Columbòfil Porreres.

Immediatament després, la comitiva es va dirigir cap a l’Ajuntament, on a les 19:00 h es va realitzar la posada de la bandera del ca de Sant Roc a la balconada de la Sala amb l’acompanyament musical de la Filharmònica Porrerenca.

Tot seguit, les autoritats municipals van procedir a inaugurar les diferents exposicions artístiques organitzades amb motiu de les festes patronals, que es podran visitar en diversos espais culturals de Porreres durant els pròxims dies.

Els actes d’ahir van combinar ritme, música, emoció i tradició: des de la cercavila festiva fins a la simbolista posada de la bandera, passant per l’espectacle visual dels coloms, el toc solemne de campanes i la promoció de l’art local amb la inauguració d’exposicions. Una jornada que ha reforçat els lligams entre la cultura, la comunitat i la celebració popular a Porreres.

Xisca Mora: Les festes de Sant Roc

Ahir, com cada any, ens retrobàrem per encendre el caliu d’un poble que sap celebrar, compartir i estimar.

Les festes de Sant Roc són molt més que un programa d’actes: són l’ànima viva d’un poble que mai s’atura, ni en la feina, ni en l’alegria, ni en la solidaritat.

Ahir tinguérem el privilegi  de posar la bandera d'inici de festes, de veure ballar els dimonions i gegantons al so de les xeremies i d’escoltar un pregó sincer i sentit, carregat de vida i compromís.

Gràcies, Esperança Mora "de sa cooperativa", per posar veu al que significa estimar el teu poble des de la feina callada, però imprescindible.  Has sembrat responsabilitat, constància i amor per la terra i per la gent. I això, en un poble com el nostre, és or.

Aquests dies de festa són dies per aturar-nos, per mirar-nos als ulls, per recordar qui som i d’on venim. I si em permeteu, també per mirar enrere i agrair.

Fa dotze anys que tenc l’honor immens de servir com a batlessa de Porreres. I sí, dotze anys donen per molt. Hem viscut junts alegries i dificultats, hem rigut, hem plorat, hem inaugurat espais, hem defensat la terra, la cultura, el comerç local, els drets de tothom i la convivència. I sobretot, hem escoltat. Sempre hem intentat fer-ho. Escoltar el poble,  les entitats, les escoles, les famílies, la pagesia, la joventut i la gent gran.

I avui, amb aquest cel estival damunt nostre i amb l’olor de festa a l’aire, el cor em diu que tot ha valgut la pena.

Ahir, com tants altres anys, encetàrem la festa amb ganes, amb energia i amb il·lusió. Però també amb la serenor que dona la maduresa i la certesa de saber que aquest poble és ple de mans que continuaran construint, cuidant i estimant.

I per això, avui us vull donar les gràcies. Amb tot el cor. Per la confiança, per les crítiques constructives, per l’empenta, per la paciència i, sobretot, per fer poble cada dia.

Que les festes ens tornin l’alegria compartida. Que Porreres canti, balli, mengi, rigui, recordi i abraci. Que tothom, vingui d’on vingui, se senti part d’aquesta gran casa que és el nostre poble.

I que mai no oblidem allò que ens fa únics: la capacitat de fer de les arrels, ales.

Bon Sant Roc! Visca Porreres!