Dues imatges, dues maneres d’entendre la gestió municipal: el Parc Municipal de Manacor i el de Felanitx

Els espais públics tenen la capacitat de connectar generacions. A Felanitx, la recent intervenció al Parc Municipal —amb la reproducció de la seva emblemàtica porta i altres millores— ha tornat la vida a un lloc estimat, demostrant que quan hi ha voluntat política i cura per la memòria col·lectiva, els resultats es veuen i es viuen.

A l’altra cara de la moneda, Manacor manté el seu Parc Municipal en una situació d’oblit que contrasta amb el potencial que té per esdevenir punt de trobada, pulmó verd i espai de convivència. Els veïnats expressen sentiments de decepció i fins i tot de menyspreu per una gestió que, segons molts, ha deixat enrere la tradició i els vincles emocionals que aquest parc ha representat durant dècades.

Restaurar i cuidar aquests espais no és només una qüestió estètica o de jardineria: és una declaració d’intencions sobre com s’entén la ciutat i quin respecte es té pels seus habitants. Felanitx ha apostat per la recuperació; Manacor encara té pendent fer el mateix pas.