Incapacitat del govern municipal de Miquel Oliver per a gestionar les necessitats reals del municipi

Escàndol que traspassa fronteres

Manacor ha estat notícia a mitjans d’arreu de l’Estat, però no per cap projecte innovador o un èxit de ciutat, sinó per l’escàndol de les vivendes on diverses persones vivien en condicions absolutament inhumanes. L’afer ha destapat no només la precarietat existent, sinó també la inacció municipal davant una situació que feia temps que es coneixia.

On eren els responsables municipals?

La pregunta que molts veïns es fan és clara: on era l’alcalde Miquel Oliver i on era la regidora de Serveis Socials? La seva incapacitat per gestionar aquest assumpte abans que esclatàs a la premsa deixa en evidència una greu manca de previsió i compromís polític. No hauria calgut arribar a l’escàndol mediàtic per actuar.

I ara, què passarà amb aquestes persones?

La pregunta més urgent és què serà de les famílies que vivien en aquestes condicions, moltes amb menors i persones vulnerables. Si es clausuren aquests espais, quin serà el destí d’aquesta gent?

El paper de l’Ajuntament de Manacor hauria de ser clar: activar protocols d’emergència, oferir allotjament temporal, coordinar-se amb el Govern per trobar solucions reals i assegurar que aquests nins no pateixin desarrelament escolar ni més precarietat.

No n’hi ha prou amb multar l’infractor: cal restituir la dignitat a aquestes persones i garantir-los un futur digne. Si el consistori no actua amb valentia i responsabilitat, l’escàndol no serà només urbanístic, sinó també humà i moral.

Una ciutat atrapada en la ideologia

Aquest episodi torna a posar en relleu una crítica recurrent: mentre el consistori centra gran part del discurs en la seva ideologia, els problemes reals de Manacor —habitatge digne, serveis socials eficaços, manteniment urbà i seguretat— queden arraconats.

La política d’aparador pot servir per lluir-se a les xarxes socials, però no resol les necessitats més bàsiques dels ciutadans.