Manacor, col·lapse humanitari i vergonya institucional

Fa pocs dies esclatava l’escàndol: unes infravivendes situades entre l’Escola de Mallorquí i l’Hipòdrom de Manacor, en un indret impossible de dissimular. Tanmateix, sorprenentment, des de l’Ajuntament de Manacor i des dels Serveis Socials ningú semblava tenir-ne constància. Fins ara, ni una sola explicació pública, ni una sola paraula de responsabilitat.

Avui matí, a les 8 hores, hem vist un jove dormint al carrer, just devora l’estació del tren. Una imatge colpidora, que hauria de sacsejar consciències, però que per desgràcia passa desapercebuda per a les autoritats municipals. Cap mirada cap avall, cap reconeixement del drama que viu el nostre poble.

I les preguntes són inevitables: existeix a Serveis Socials una estadística de quantes persones dormen al ras a Manacor? Quantes viuen en infravivendes? Quantes malviuen en trasters convertits en habitacions indignes? Quants homes i dones comparteixen “llits calents”, llogats per hores i repartits com si fossin mercaderia? Totes aquestes realitats existeixen a Manacor. Però hi ha algú a l’Ajuntament que s’hi preocupa de veritat?

Les xifres segur que hi són, però no interessen. I darrere cada número hi ha persones, éssers humans que mereixen dignitat i respecte.

I encara resta el tema de la prostitució, del qual ja hi ha hagut informes finançats per institucions de Palma. Què se n’ha fet? Quin resultat han tingut? Probablement, res més que justificar una despesa.

Manacor és avui un exemple vergonyós de desconnexió política amb la realitat. Els governants locals s’escuden en ideologies, però ignoren el fred i la misèria que pateixen veïns i veïnes. Els problemes reals de la gent són invisibles per a qui hauria de vetllar per ells.

El col·lapse humanitari ja és aquí. I Manacor, malauradament, calla.