La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha fet avui balanç de la campanya de risc alt d’incendis forestals a les Illes Balears; un balanç molt positiu de la campanya estival, que s’ha tancat amb 15,86 hectàrees cremades en 60 sinistres, cap d’ells de gran intensitat ni amb risc per a persones o béns.

El conseller Joan Simonet, juntament amb el cap del Servei de Gestió Forestal del Govern, Joan Santana, i el gerent de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), Tomeu Llabrés, ha presentat aquest matí en roda de premsa les dades registrades fins al 15 d’octubre.

Tot i que el 2025 ha registrat temperatures rècord a tot l’Estat, consolidant-se com l’any més càlid de la sèrie històrica (1991-2020), les Illes Balears han mantingut unes dades excel·lents pel que fa al nombre d’incendis i a la superfície afectada.

La ràpida intervenció dels equips de l’Operatiu Interinsular d’Extinció d’Incendis Forestals (OIIF) de la Conselleria, especialment dels mitjans aeris, ha estat clau perquè el 99% dels sinistres hagin quedat en conats (menys d’una hectàrea).

Durant l’època de perill alt —entre l’1 de maig i el 15 d’octubre— s’han produït 60 incendis forestals, que han afectat 15,86 hectàrees, el 97% del total anual. El 20% d’aquesta superfície era arbrada i la resta, zones de matollar, carritxar i canyet.

En l'àmbit anual, l’OIIF ha actuat en 75 incendis forestals, amb 16,28 hectàrees cremades, unes xifres per sota de la mitjana de la darrera dècada (88 hectàrees).

Per illes, Mallorca concentra el 60% de la superfície afectada, Menorca el 21%, Eivissa el 18% i Formentera l’1%. En nombre de focs, 30 s’han registrat a Mallorca, 15 a Eivissa, 8 a Menorca i 7 a Formentera.

Cal recordar que només un incendi ha arribat a nivell IGP-1 per la proximitat a un nucli urbà —Sa Talaia de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), el 30 de juliol—, però també va quedar en conat. A més, i a l’espera de tancar les investigacions, es pot assenyalar que el 96% dels incendis han estat causats per activitat humana (negligències, accidents o actes intencionats), i només un 4% per causes naturals (llamps).

El conseller Joan Simonet ha destacat que «aquestes bones dades són fruit de la feina coordinada de tots els efectius, però també de la conscienciació ciutadana i de la gestió forestal preventiva». Simonet ha afegit que «el risc d’incendi forestal existeix durant tot l’any i no ens podem confiar» i, per això, ha demanat «mantenir la prudència i la col·laboració de la població per evitar negligències».

 
Col·laboració amb altres comunitats

Aquestes bones dades autonòmiques contrasten amb la difícil campanya estival d’incendis forestals a escala estatal, especialment al nord-oest de la península Ibèrica, una de les pitjors de la història pel que fa al nombre d’hectàrees cremades (més de 400.000, tan sols superada per la de 1994), per la virulència dels focs i pels danys a habitatges, infraestructures i zones habitades.

A Espanya s’han registrat fins avui 64 grans incendis forestals (de més de 500 hectàrees).

Aquest fet va motivar que des de les Illes Balears es desplegàs un contingent excepcional d’efectius de suport als grans incendis.

L’OIIF hi va participar amb una enginyera forestal i dos agents de Medi Ambient (AMA) als incendis de Gestoso (Castella i Lleó) i Anllares (Galícia), que varen cremar unes 45.000 i 6.600 hectàrees, respectivament; i amb la participació de l’avió amfibi VERDE a l’incendi de Jarilla (Extremadura), que va afectar unes 16.000 hectàrees forestals.
 
Un dispositiu humà i tècnic preparat per atendre incendis forestals i altres emergències

Enguany, uns 350 bombers forestals han format part del dispositiu de l’OIIF —personal de l’IBANAT, agents de Medi Ambient, tècnics, entre d’altres—, amb una capacitat plenament interinsular per actuar a qualsevol illa, amb el suport essencial dels Bombers de Mallorca, Palma, Eivissa, Menorca i Formentera, així com de Protecció Civil, personal del SEIB-112, policies locals, Seprona i la Unitat Operativa de la Direcció General d’Emergències i Interior.

S’han mobilitzat mitjans aeris entre illes i s’ha reforçat la Central de Comunicacions d’Incendis Forestals (CCIF) amb noves eines d’anàlisi meteorològica i simulació del comportament del foc.

A més, els equips han fet tasques extraordinàries —a banda de les pròpies de vigilància i extinció— en altres emergències naturals, com a grup d’intervenció en l’activació dels plans d’emergència per meteorologia adversa i inundacions (METEOBAL/INUNBAL), durant els recents episodis registrats a les Pitiüses (del 30 de setembre al 4 d’octubre, i de l’11 d’octubre fins avui), amb més de 22 actuacions, principalment de buidatge d’edificis i zones inundades.

Prevenció, gestió forestal i conscienciació

El Govern recorda que la lluita contra els incendis forestals és permanent i que la prevenció i la gestió forestal activa són essencials per disposar de paisatges rurals resistents als grans focs.

«La prevenció i la gestió forestal activa per disposar de paisatges rurals resistents als incendis forestals és fonamental per evitar catàstrofes com les que han succeït a la península aquest estiu», ha conclòs el conseller Joan Simonet.
 
Llei de Bombers Forestals

Per la seva banda, el gerent de l'IBANAT, Tomeu Llabrés, ha volgut aprofitar la roda de premsa per recodar que les Illes Balears han estat una de les primeres comunitats autònomes en aplicar la llei 4/2024 de Bombers Forestals, una llei "que dona resposta a una reivindicació històrica del sector i que suposa un reconeixement de drets per als nostres treballadors, que s'ho han guanyat, i una millora en matèria de prevenció i risc laborals".