Formada com a lingüista, no és el primer llibre que escriu, tasca que combina amb la gestió de l’hotel Cèsar de Vilanova i la Geltrú. És aquesta connexió amb l’ofici de les generacions anteriors la que la va inspirar per crear una novel·la on el naixement d’una fonda i la seva posterior evolució esdevé gairebé un dels personatges principals del llibre.

Bàrbara Duran va conduir l’acte, i va subratllar que, quan va llegir el llibre, va tenir la idea de convidar Albert Carvajal i Toni Gomila. Ells, en les darreres Jornades d’Estudis Locals, van estudiar Els inicis del turisme a Manacor (II). Aixopluc per als visitants. Les fondes i cases d’hostes. I així, durant la presentació, tots dos es van centrar en descriure els paral·lelismes entre el moment històric que vivien Vilanova i Manacor quan van néixer els primers allotjaments professionals: l'arribada del ferrocarril als pobles (curiosament, primer a Manacor que a Vilanova), el sorgiment de les fàbriques locals, la necessitat d’una millor comunicació per potenciar el desenvolupament econòmic i també el primer turisme. Es va esmentar com tot plegat va afavorir el desenvolupament cultural amb el flux de visitants cap a les coves del Drac i la promoció, per exemple, del museu de Vilanova com a nou espai local.

La història de la primera fonda Univers i després Pensió Univers, Hotel Cèsar (de malnom La fitorra i que es converteix en la denominació de l’editorial) és l’eix sobre el qual gira l’evolució de les dues protagonistes, la Teresa i la Josefina, que aixequen l’hostal malgrat que no tenen un full de ruta clar, especialment perquè són dues dones de classe treballadora. La Teresa i la Josefina són prudents, saben que estan iniciant un ofici que no és ben entès, d’aquí les males llengües. 

Va ser extremadament interessant comprovar com la novel·la de Nai Vidal compartia molts elements, també, amb el passat de Manacor alhora que el de Vilanova. L’autora va voler recordar la figura de Jaume Santandreu, al qual estimava i apreciava molt i va reivindicar un ofici que va aparèixer com una necessitat bàsica (l’allotjament digne de visitants) i que sovint és confós, avui dia, amb gestions massificadores i invasives. Es va parlar també de la pèrdua actual d’oficis que requereixen un procés d’aprenentatge i als quals la societat contemporània no dóna un marc educatiu adequat. I com el turisme té cares molt positives, car porta el coneixement d’altres països, llengües i maneres de viure, la qual cosa esdevé una riquesa única. Hi ha tantes coses en comú entre Manacor i Vilanova, que fins i tot aquesta darrera era anomenada “la petita Havana”, una referència als emigrants a terres americanes que també, sens dubte, conformen la història de Manacor.