Dues maneres de fer política: símbols davant solucions reals

La diferència entre dues formes d’entendre la política local es fa cada cop més evident a Mallorca. Mentre alguns dirigents prioritzen els gestos ideològics i els debats simbòlics, altres centren els seus esforços en buscar solucions reals i sostenibles als problemes que afecten directament els ciutadans. 

Fa unes setmanes, l’alcalde de Manacor, Miquel Oliver (MÉS), va visitar Girona per participar en un encontre sobre identitat, llengua i cultura. Un viatge que, més enllà de la seva càrrega ideològica, ha estat interpretat per molts com un exemple del desviament de prioritats del govern municipal, més pendent dels símbols que de la gestió social o dels problemes reals del municipi. 

En contrast, l’alcalde de Sant Llorenç, Jaume Soler (PP), també s’ha desplaçat recentment a Girona, però amb un propòsit radicalment diferent: recollir informació sobre projectes de recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada, una iniciativa centrada en la sostenibilitat ambiental i la gestió responsable dels recursos hídrics. 

Dos desplaçaments, dues visions polítiques oposades. Mentre uns s’enreden en debats identitaris que aporten poc al dia a dia dels veïns, altres treballen per garantir el futur de les seves comunitats amb accions concretes i compromís amb la realitat. 

Per desgràcia, aquests dos mons semblen condemnats a ser antagònics. Mentre alguns dirigents s’aferren al seu discurs i a una lluita ideològica cada cop més allunyada de les preocupacions socials reals, altres actuen des del pragmatisme per millorar la vida dels ciutadans. 

I entre uns i altres, la ciutadania torna a quedar enmig, com a simples peons d’una partida política on alguns només busquen mantenir la seva influència i alimentar una il·lusió de poder, oblidant que governar no és marcar territori ideològic, sinó oferir solucions humanes i sostenibles. 

Cada ciutadà tenim el nostre criteri, però l’opció més sensata només n’hi ha una: en les properes eleccions, siguem capaços de discernir entre l’interès propi i l’interès per la ciutadania. 

I una altra qüestió clau: cal que sàpiguen els veïns qui paga aquests viatges i despeses quan són per motius de benefici propi o ideològic, perquè la transparència és fonamental en la gestió pública.