Polèmica a Manacor: l’Ajuntament obliga la Policia Local a parlar en català i Vox denuncia “vigilància lingüística”

L’Ajuntament de Manacor, sota el govern de Més per Mallorca, ha emès una instrucció interna dirigida al cos de la Policia Local que obliga els agents a utilitzar el català com a llengua principal en totes les comunicacions: tant entre ells com amb els ciutadans i en qualsevol tràmit administratiu.

El document, signat pel delegat d’Interior, Sebastià Llodrà, estableix que els policies s’han d’adreçar inicialment en català a qualsevol persona —ja sigui presencialment, per telèfon o per via telemàtica— i només podran canviar al castellà si l’interlocutor ho demana explícitament.

A més, tota la documentació interna, formularis i registres oficials del cos policial hauran d’estar redactats en català. L’àrea municipal de Política Lingüística serà l’encarregada de “fer seguiment” del compliment d’aquesta ordre per part dels agents, fet que ha encès la polèmica i ha generat malestar dins del cos.

Reaccions i crítiques

Des del grup municipal de Vox Manacor s’ha qualificat la mesura com una “amenaça directa als agents” i un “nou exemple de fanatisme lingüístic”. El seu portaveu, Esteban Sureda, ha acusat el batle Miquel Oliver (Més) de “embrutar la tasca de la Policia amb una barbaritat ideològica” i ha anunciat que el partit presentarà una moció de rebuig al pròxim ple ordinari, previst per al 10 de novembre.

“El conjunt de la plantilla és conscient que es tracta d’una nova ocurrència d’un alcalde desorientat, que viu en una realitat paral·lela. Exigim que retiri immediatament aquesta instrucció i es centri en els problemes reals de seguretat que preocupen als veïns de Manacor”, ha declarat Sureda.

Mentrestant, diversos agents han posat el cas en mans dels serveis jurídics dels seus sindicats, ja que consideren que el denominat “seguiment lingüístic” podria vulnerar drets laborals i excedir les competències municipals. Alguns temen que aquesta mesura derivi en una forma de vigilància interna dins del cos.

L’Ajuntament defensa la mesura

Fonts municipals defensen que la instrucció simplement recorda el reglament de normalització lingüística vigent i que l’objectiu és reforçar “l’ús normal i general del català com a llengua pròpia del consistori”.

Afegeixen que no es tracta d’un mecanisme sancionador, sinó d’una eina per garantir la coherència institucional i el dret dels ciutadans a ser atesos en català.

Un debat que transcendeix el llenguatge

El cas ha tornat a obrir el debat sobre els límits de la política lingüística dins les administracions públiques i el paper del català com a llengua vehicular als serveis municipals.

Per a uns, es tracta d’un pas necessari per protegir la llengua pròpia; per a altres, és un ús ideològic de l’administració que acaba generant divisió i malestar entre treballadors i ciutadans.

Sigui com sigui, el que és clar és que la instrucció ha obert una nova bretxa política i social a Manacor, un municipi que torna a situar-se al centre del debat lingüístic de les Illes Balears.