Miquel Oliver: de la vergonya aliena a la pèrdua dels papers pel cas de les denúncies públiques

Les reaccions i declaracions posteriors han provocat un ampli debat social i polític, amb veus que critiquen la pèrdua de formes institucionals i reclamen una resposta més mesurada davant la delicada situació.

Però no només això: la premsa s’ha fet ressò aquests dies de la presunta denúncia interposada pel propi batle davant la Policia Nacional, amb l’objectiu d’esbrinar d’on procedeixen les filtracions relacionades amb les demandes presentades contra l’Ajuntament de Manacor.

Aquest nou episodi ha obert encara més interrogants sobre la gestió de la informació dins el consistori i sobre la transparència institucional, en un moment en què la confiança ciutadana i la imatge del govern municipal estan sota el focus públic.

Esperem que no sigui una nova caça de bruixes contra els funcionaris, perquè el tema ja passaria de l’absurd al grotesc, ja que el que segurament provocaria seria la fuga de molta més informació institucional.

Informació que podria revelar, per exemple, com la rescissió del contracte de les obres de la potabilitzadora només costa el que s’ha dit oficialment —una qüestió que molts posen en dubte.

Quan una rescissió es fa a baix cost, és lícit pensar que alguna cosa es pugui amagar darrere.

També quedaria per aclarir la responsabilitat política de qui va actuar en el moment de la contractació, un fet sense precedents, ja que es va contractar la realització d’una obra en ferm sense disposar dels permisos adequats.

Malgrat la gravetat del cas, encara no s’han retut comptes ni políticament ni informativament davant la ciutadania.

El cas continuarà previsiblement en les pròximes setmanes, mentre l’Ajuntament haurà de fer front a les demandes i alhora gestionar la crisi comunicativa derivada d’aquestes filtracions.