Els rosaris de Tots Sants: la dolça tradició mallorquina que resisteix el pas del temps

Pastisseria Ca’n Roca, a Manacor

Un símbol dolç amb significat religiós i familiar

Els rosaris de Tots Sants —també coneguts com rosaris ensucrats— són un collaret elaborat amb dolços, fruits confitats i panellets que els padrins i avis regalen als seus fillols i néts per Tots Sants.

Segons l’escriptor i investigador Miquel Ferrà i Martorell, aquest dolç d’origen barroc té un fort component simbòlic: “en tenir aquesta festa un cert caire trist, s’intentava compensar-la amb dolços, sobretot per als més petits, més sensibles i receptius”. Així, la dolçor servia per alleujar la solemnitat de la jornada dedicada als difunts.

Com eren els rosaris d’abans

Els rosaris tradicionals es feien artesanalment amb panellets de pasta —coneguts com a pets de monja o paciències—, elaborats amb ou, sucre, llard, farina i llimona. S’hi afegien trossos de fruita confitada i carabassat, embolicats en papers de colors vius.

La patena, la peça rodona que coronava el rosari, era també de fruita confitada, i cada element es cosia amb fil o cordill per formar un autèntic collaret comestible. Era habitual que els infants el duguessin penjat durant tota la jornada de Tots Sants, orgullosos del regal dels seus padrins.

Els rosaris d’avui: de la fruita confitada als bombons

Amb el pas del temps, la tradició s’ha adaptat als nous gustos. Avui, la majoria de rosaris es fan amb massapà i s’acompanyen de bombons i xocolata, en lloc de fruites confitades. La patena, antigament de carabassat, ara sol ser de mantegada o galeta decorada, ja que fa anys que és difícil trobar el material per fabricar la peça original.

Tot i el canvi, el seu valor simbòlic i afectiu continua viu. Els rosaris segueixen sent el regal tradicional dels padrins als fillols, encara que la seva presència als aparadors i forns de Mallorca disminueix any rere any.

Una tradició que s’aprèn i es manté

Molts forns i pastisseries de Manacor, Felanitx i altres municipis continuen elaborant rosaris seguint les receptes antigues, però reconeixen que “cada any es venen menys”. A més, alguns centres escolars han incorporat tallers per ensenyar als infants a fer rosaris i explicar-los el seu significat, un esforç clau per assegurar el relleu generacional.

“Hi ha molts nins que ja no saben què és un rosari, i és molt trist que això passi amb una tradició tan nostra”, lamenten alguns pastissers locals, que alhora agraeixen la implicació de les escoles en la seva recuperació.

El valor d’una tradició viva

Els rosaris de Tots Sants són molt més que un record dolç: són un testimoni de la cultura popular mallorquina, un pont entre generacions i una manera d’endolcir una data dedicada a la memòria i el record.

Mantenir viva aquesta tradició és també mantenir viva la identitat de tot un poble.