Rates a Manacor: fins quan haurem de conviure amb els rosegadors?

Qui no ha vist passar una rata, viva o aixafada, per algun carrer de Manacor? És una imatge que s’ha tornat massa habitual, i sincerament, és patètic veure com aquests rosegadors campen a les seves anques, sense por ni vergonya, com si fossin els nous amos del poble.

El més preocupant és la indiferència amb què semblen conviure amb nosaltres, i —pitjor encara— la indiferència amb què sembla respondre l’Ajuntament.

A hores d’ara, un es pregunta: on són les campanyes de desratització? Existeixen realment o només es fan quan arriba una queixa als mitjans? Mentrestant, els veïns hem d’aguantar veure rates sortint de les clavegueres, corrent pels carrers o remenant prop dels contenidors. No és una exageració: és el dia a dia de molts barris de Manacor.

Els rosegadors no són només una molèstia. Són portadors de malalties i infeccions, i la seva presència abundant és un indicador clar d’un problema d’higiene urbana. En altres municipis de Mallorca, les campanyes de control són periòdiques i visibles, amb informació pública i actuacions coordinades. A Manacor, en canvi, tot sembla quedar en silenci.

Ningú no demana miracles, però sí una acció decidida i transparent: neteja profunda, control regular de les clavegueres, inspecció de solars abandonats i una campanya d’informació ciutadana. És qüestió de responsabilitat i respecte cap als qui vivim aquí.

Perquè, sincerament, no és normal que les rates passegin tranquil·les pels carrers mentre els ciutadans hem d’apartar la mirada.

Manacor mereix més neteja, més control i menys excuses.