Manaclot: quan reciclar a Manacor es converteix en un càstig

Sense entrar ara en una anàlisi global del problema, basta fixar-se en un exemple molt concret i revelador: el camí d’aproximadament 200 o 300 metres que connecta la carretera de Manacor a Felanitx amb el Punt Verd.

Som molts els veïns que utilitzam aquest servei essencial per desfer-nos de residus voluminosos i no voluminosos, separar-los correctament i contribuir al reciclatge. La pregunta és tan simple com indignant: és just que aquells que col·laboram per tenir un Manacor més net ens hàgim de jugar les rodes, els amortidors o la suspensió del cotxe per poder tirar la basura?

La resposta és evident: no ho és. I encara resulta més greu si es té en compte que es tracta d’un camí amb una circulació constant, pel qual no només hi passen veïns, sinó també camions de recollida de residus i autobusos que tenen el seu aparcament en aquesta mateixa via.

Les imatges preses recentment —i que qualsevol pot comprovar— deixen clar que la denominació de Manaclot no és una exageració, sinó una descripció fidel de l’estat lamentable d’aquest accés: un camí intransitable, ple de clots, abandonat completament per l’Ajuntament.

La col·laboració ciutadana hauria de rebre un reconeixement, no un càstig. Tanmateix, l’Ajuntament de Manacor tracta aquells que aposten per la recollida selectiva i el reciclatge com a ciutadans de segona, obligant-los a circular per un accés indigne que posa en risc els seus vehicles.

La sensació és clara i preocupant: cap membre de l’equip de govern utilitza aquest servei. Potser per això l’abandonament és total. Tal vegada valdria la pena que s’acostassin al Punt Verd, recorreguessin aquest camí i comprovassin de primera mà com es castiga, dia rere dia, aquells que fan allò que la mateixa administració diu promoure.

Perquè a Manacor, avui per avui, reciclar surt car.