Cultura / Mallorca / Manacor
“Humor i anarquia”: Miquel Pujadó porta Georges Brassens a la Sala La Fornal de Manacor
Dia 26 d’abril, diumenge, a les 19h, a sala La Fornal de Manacor, la gent de Mallorca tindrem l’oportunitat d’assistir al recital HUMOR I ANARQUIA, un espectacle, irònic i lúcid, per somriure i pensar, per inquietar i gaudir, per evocar i somiar a l’entorn de les cançons de Georges Brassens (1921-1981) traduïdes amb excel·lència al català i interpretades per Miquel Pujadó.
![[Img #79543]](https://manacormanacor.com/upload/images/04_2026/1606_9043741_670.jpg)
Del cantautor occità de Seta hi ha multitud d’estudis. Va ser un rellevant poeta a qui l’any 1967 concediren el Premi Nacional de l’Acadèmia de França, encara que ell es definia com un artesà de la poesia. Va debutar l’any 1953 Chez Patachou. Mal vestit, amb capell i una guitarra, envestí amb una cançó d’atac, La mala reputació, que escandalitzà la grandeur de la France i n’etzibà una altra, Pauvre Martin, que Jean Paul Sartre qualificà com la composició més revolucionària de la història. Brassens va ser un pensador que esdevindria tot un referent; una fita que incidiria positivament i eficaçment sobre el moviment de represa de la Cançó Catalana1. En Els Setge Jutges, Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) i Joan Ramon Bonet (Palma, 1944) començaren amb cançons de Brassens. La darreria dels anys 50, Espinàs va dictar a Barcelona la conferència Georges Brassens, trobador del nostre temps, i la primeria dels 60, al Círculo Medina de Palma, el periodista Joan Bonet també va parlar del cantautor, amb la particularitat que el seu fill, Joan Ramon, il·lustrà la dissertació amb algunes de les cançons.
.Miquel Pujadó va néixer circumstancialment a Madrid l’any 1959 i, d’infant, ja es traslladà a Terrassa, el poble matern, des d’on, a la meitat dels anys 70, inicià una llarga carrera com a cantautor. Llicenciat en Filologia l’any 1982, ha enregistrat més d’una vintena de discs i un completíssim i consultadíssim Diccionari de la Cançó: D’Els Setze Jutges al Rock català. Com a escriptor, ha publicat assaig, novel·la i contes (Premi Lola Anglada, 2003). Entre d’altres publicacions catalanes emblemàtiques, ha col·laborat a Cavall Fort, Tretzevents i Serra d’Or, on hi escriu d’ençà fa més de 40 anys, de manera destacada a l’entorn de la Cançó.
HUMOR I ANARQUIA, l’espectacle que, ni que sigui en exclusiva a Mallorca, podrem assaborir dia 26 d’abril a Manacor, gira a l’entorn del disc del mateix nom, presentat suara fa un any. Es tracta d’un triple CD, amb 71 cançons de Georges Brassens (sí, setanta-una!), traduïdes al català i interpretades per Miquel Pujadó, amb algunes col·laboracions d’altres cantants (Núria Feliu, Guillermina Motta, Jaume Arnella, Quintín Cabrera, Pere Tàpias, Josep Tero, Maria Josep Villaroya, Manel Camp o el mallorquí Raphel Pherrer amb La marxa nupcial). La presentació es complementa i completa amb comentaris sobre la vida i l’obra del cantant occità.
![[Img #79543]](https://manacormanacor.com/upload/images/04_2026/1606_9043741_670.jpg)
Del cantautor occità de Seta hi ha multitud d’estudis. Va ser un rellevant poeta a qui l’any 1967 concediren el Premi Nacional de l’Acadèmia de França, encara que ell es definia com un artesà de la poesia. Va debutar l’any 1953 Chez Patachou. Mal vestit, amb capell i una guitarra, envestí amb una cançó d’atac, La mala reputació, que escandalitzà la grandeur de la France i n’etzibà una altra, Pauvre Martin, que Jean Paul Sartre qualificà com la composició més revolucionària de la història. Brassens va ser un pensador que esdevindria tot un referent; una fita que incidiria positivament i eficaçment sobre el moviment de represa de la Cançó Catalana1. En Els Setge Jutges, Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) i Joan Ramon Bonet (Palma, 1944) començaren amb cançons de Brassens. La darreria dels anys 50, Espinàs va dictar a Barcelona la conferència Georges Brassens, trobador del nostre temps, i la primeria dels 60, al Círculo Medina de Palma, el periodista Joan Bonet també va parlar del cantautor, amb la particularitat que el seu fill, Joan Ramon, il·lustrà la dissertació amb algunes de les cançons.
.Miquel Pujadó va néixer circumstancialment a Madrid l’any 1959 i, d’infant, ja es traslladà a Terrassa, el poble matern, des d’on, a la meitat dels anys 70, inicià una llarga carrera com a cantautor. Llicenciat en Filologia l’any 1982, ha enregistrat més d’una vintena de discs i un completíssim i consultadíssim Diccionari de la Cançó: D’Els Setze Jutges al Rock català. Com a escriptor, ha publicat assaig, novel·la i contes (Premi Lola Anglada, 2003). Entre d’altres publicacions catalanes emblemàtiques, ha col·laborat a Cavall Fort, Tretzevents i Serra d’Or, on hi escriu d’ençà fa més de 40 anys, de manera destacada a l’entorn de la Cançó.
HUMOR I ANARQUIA, l’espectacle que, ni que sigui en exclusiva a Mallorca, podrem assaborir dia 26 d’abril a Manacor, gira a l’entorn del disc del mateix nom, presentat suara fa un any. Es tracta d’un triple CD, amb 71 cançons de Georges Brassens (sí, setanta-una!), traduïdes al català i interpretades per Miquel Pujadó, amb algunes col·laboracions d’altres cantants (Núria Feliu, Guillermina Motta, Jaume Arnella, Quintín Cabrera, Pere Tàpias, Josep Tero, Maria Josep Villaroya, Manel Camp o el mallorquí Raphel Pherrer amb La marxa nupcial). La presentació es complementa i completa amb comentaris sobre la vida i l’obra del cantant occità.




Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.150