El Govern consolida la protecció de la posidònia amb vint embarcacions de vigilància operatives a les quatre illes

La Conferència Final del projecte europeu Interreg Euro-MED ARTEMIS, que ha tingut lloc a Menorca aquesta setmana, ha posat de manifest el paper de les Illes Balears com a territori de referència al Mediterrani en la gestió sostenible dels ecosistemes marins.

El Govern de les Illes Balears ha posat en marxa una nova temporada del Servei de Vigilància de la Posidònia, amb l’objectiu de prevenir els fondejos sobre Posidonia oceanica i reforçar la conservació del principal ecosistema marí de l’arxipèlag, que concentra prop de 650 km² de praderies, aproximadament la meitat de tota la superfície existent a Espanya. Així, des de l’1 de juny —i fins al 10 d’octubre—, un total de vint embarcacions ja operen a les Illes Balears sota la gestió de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), que depèn de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. El servei es distribueix territorialment amb sis embarcacions a Mallorca, cinc a Formentera, quatre a Eivissa i cinc a Menorca. En aquest darrer cas, el Consell Insular de Menorca hi aporta una embarcació i, a més, es torna a comptar amb el suport de l’embarcació del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

El conseller Joan Simonet ha destacat que «el dispositiu treballa de manera coordinada amb els consells insulars, parcs naturals, reserves marines, agents de medi ambient del Govern, Guàrdia Civil i altres administracions competents». A més de les tasques de vigilància, ha apuntat Simonet, el servei du a terme accions de seguiment ambiental, censos d’aus marines, tasques d’atenció a fauna marina i activitats de sensibilització dirigides al sector nàutic i a la ciutadania.

Per millorar l’eficàcia del dispositiu, el conseller ha explicat que «s’han incorporat eines tecnològiques com el sistema AIS, desenvolupat conjuntament amb el SOCIB, que permet optimitzar la planificació de les patrulles i anticipar situacions de risc. També s’han implementat aplicacions cartogràfiques que faciliten als navegants la identificació de zones aptes per al fondeig».

En la mateixa línia, la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha exposat que «la tasca principal del dispositiu és informar, assistir i conscienciar els navegants per evitar impactes sobre les praderies de posidònia, un hàbitat prioritari protegit per la Unió Europea i clau per a la salut del Mediterrani per la seva funció en la producció d’oxigen, la captura de carboni blau, la millora de la qualitat de l’aigua i la protecció del litoral davant l’erosió».

Cal recordar que el Servei va finalitzar la temporada 2025 amb 181.468 actuacions, un increment del 40 % respecte de l’any anterior, i amb la detecció d’un 6,4 % de fondejos irregulars, la xifra més baixa registrada des que es va crear. Formentera continua sent l’àrea amb menys incidències, mentre que zones com la badia de Sant Antoni, Porroig i Talamanca, i també punts de Mallorca, com Calvià, Andratx i Alcanada, concentren més pressió nàutica.

Conferència Final del projecte europeu Interreg Euro-MED ARTEMIS

En aquest context, les Illes Balears han acollit aquesta setmana la Conferència Final del projecte europeu Interreg Euro-MED ARTEMIS, que ha tingut lloc a Ciutadella de Menorca, del 8 al 10 de juny, amb la participació d’administracions, centres de recerca i organismes internacionals de diversos països mediterranis.

Torres, que va participar en la Conferència, ha subratllat que el fet «la Conferència Final del projecte ARTEMIS s’hagi duit a terme a Menorca reforça encara més el paper de les Illes Balears com a territori de referència al Mediterrani en la protecció, restauració i gestió sostenible dels ecosistemes marins i, en concret, de la posidònia».

D’aquesta manera, la trobada, organitzada per l’Observatori Socioambiental de Menorca (IME-OBSAM) i el Plan Bleu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, amb la participació del Govern com a soci associat, ha permès abordar els principals reptes de la restauració de praderies marines, la valoració dels serveis ecosistèmics que aporten i els mecanismes de finançament per impulsar-ne la recuperació al Mediterrani.

Durant les jornades, els participants han pogut conèixer sobre el terreny iniciatives de referència a les Illes Balears, com el mateix Servei de Vigilància de la Posidònia i el projecte de restauració de praderies marines de Cala Blanca, a Menorca, una fita que ha fet valer el compromís de les Illes Balears amb la conservació del medi marí.