Manacor, un municipi convertit en un urinari caní a cel obert

El resultat és una ciutat més bruta, més degradada i menys agradable per viure-hi. Basta caminar per determinats carrers per comprovar-ho. L'olor d'orina és permanent en molts punts del municipi, especialment durant els mesos de calor. Hi ha portals que cada matí apareixen banyats, parets que acumulen anys de deteriorament i veïns que han acabat resignant-se a una situació que no haurien d'haver acceptat mai.

Tenir un ca és una decisió personal i perfectament respectable. Però la responsabilitat també és personal. No és acceptable que la comoditat d'alguns es converteixi en un problema diari per a la resta. Qui vol tenir un animal ha d'assumir les obligacions que això comporta, i entre aquestes obligacions no hi figura utilitzar les façanes dels altres com a lloc habitual perquè el seu ca faci les necessitats.

Però si aquest problema continua existint després de tants anys no és només per culpa dels incívics. També és conseqüència directa de la inacció política.

L'Ajuntament ha optat durant massa temps per les mesures cosmètiques. Bosses per recollir excrements. Campanyes puntuals. Botelles d'aigua per diluir l'orina. Iniciatives que poden quedar bé a una fotografia o a una nota de premsa, però que no han resolt absolutament res. La realitat és tossuda: els excrements continuen apareixent als carrers, les parets continuen essent orinades i les males olors continuen formant part del paisatge urbà.

La teoria de la botella d'aigua ha resultat ser una de les grans ficcions d'aquesta política municipal. L'orina continua allà. El ca continua orinant damunt la mateixa paret. La pudor continua exactament al mateix lloc. Diluir no és netejar. Diluir no és solucionar. Diluir és simplement fingir que es fa alguna cosa.

El problema real és que l'Ajuntament fa anys que evita afrontar aquesta qüestió amb la contundència necessària. I governar no és evitar els conflictes. Governar és prendre decisions. Governar és legislar. Governar és protegir els drets dels ciutadans que compleixen les normes davant aquells que les ignoren.

Si una conducta genera molèsties constants, deteriora l'espai públic i provoca queixes reiterades dels veïns, l'obligació de qualsevol govern municipal és actuar. No esperar. No justificar-se. No mirar cap a una altra banda.
Per què no existeix una ordenança clara que prohibeixi expressament que els cans orinin damunt façanes, portals i parets particulars? Per què no hi ha controls efectius? Per què les sancions són pràcticament inexistents? Per què són els veïns qui han d'adaptar-se a la brutor en lloc que els infractors s'adaptin a les normes?

Massa sovint l'Ajuntament sembla més preocupat per determinats debats ideològics o identitaris que per resoldre els problemes quotidians dels ciutadans. Però la convivència també és política. La neteja també és política. El respecte als veïns també és política. I quan aquestes qüestions s'abandonen, el resultat és exactament el que avui pateix Manacor.

No es tracta d'anar contra els cans. Es tracta d'anar a favor dels veïns. A favor de la higiene. A favor del respecte. A favor del sentit comú.

Ja és hora d'abandonar les excuses i passar a l'acció. Manacor necessita menys campanyes de cara a la galeria i més mesures efectives. Necessita menys gestos simbòlics i més autoritat municipal. Necessita un govern disposat a defensar els drets dels ciutadans que volen viure en una ciutat neta, digna i respectuosa.

Perquè una ciutat no es mesura pels discursos dels seus governants. Es mesura per l'estat dels seus carrers. I avui, massa carrers de Manacor fan una olor que evidencia el fracàs de qui té l'obligació de posar-hi remei.