Llimones entre el blau, de Joan Manuel Homar

La segona secció, «Mirant com comença la pluja», se situa a la tardor i a l’hivern, i es caracteritza per un to més ombrívol. Els poemes retornen als temes habituals de l’autor, que són també constants en la poesia lírica: la defensa de la lectura com a font d’alegria i de resistència íntimes, la visió del desig com a força integradora de l’experiència amorosa, el pas atuïdor del temps, la interrogació sobre la identitat, l’esperança com una experiència de risc, la meditació sobre el sentit, la celebració de la bellesa, el diàleg amb l’art que converteix una experiència estètica en una reflexió existencial o la cloenda del volum amb un poema de Nadal, distant d’una imatge idealitzada, que es converteix en una vivència ambivalent, entre la compassió i la desil·lusió moral.

Joan Manuel Homar (Barcelona, 1952) ha estat més de trenta anys professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Actualment organitza i imparteix tallers de poesia, de narrativa i d’escriptura creativa. Ha publicat diversos llibres de poemes: On mai no fosqueja (2012), La lentitud de la mirada (Premi Joan Alcover de poesia, 2017), La pell recorda (2020) i Ningú (Premi Vila de Martorell, 2022).

QUAN ACABA L’ESTIU

Surts de la casa de pedra rugosa,
feta d’antic arrelament, que mira
com remen les onades cap al sud
i les gavines es pengen del cel
convalescent de finals de setembre.
Passeges d’hora pel port, que es desperta
amb l’aire tou, fred i desmaquillat
que exhibeixen els pobles de la costa
quan s’acaba l’estiu. És la victòria
de la tardor. El mal temps buida les platges
i els dies exultants arreu s’escapen,
els fugitius que miren sempre enrere.
Damunt de les capçades, la llum llisca
i s’esmuny, com se n’esmuny el sentit.

DE L’ESPERANÇA

L’esperança té un rostre que assossega,
però ignorem allò que hem d’esperar,
perquè el coneixement no du el consol
ni cap retorn a tot el que ens sosté
quan ens sentim no-res, i enlloc, i enfora.
La sorra del desert és com la neu:
encegadora en la seva duresa.
On acaba el desert? On la duresa?
En allò que s’espera, com quedar-s’hi?
Ningú no en surt il·lès, de l’esperança.

ISBN: 978-84-19321-61-9 | ENQUADERNACIÓ: Rústica
FORMAT: 14 x 21 cm | PÀGINES: 70 | PREU: 14,00 €