Quejas y Sugerencias / Mallorca / Manacor
La convivència és cosa de tots: civisme, respecte i responsabilitat
Arran de la notícia sobre la intenció de l'Ajuntament d'establir requisits per organitzar els tardeos amb l'objectiu de prevenir la violència sexual, m'ha sorgit una reflexió: la tasca d'una administració municipal no hauria de limitar-se a aquest tipus de qüestions, per importants i necessàries que siguin.
![[Img #82807]](https://manacormanacor.com/upload/images/11_2026/8633_16117241_670.jpg)
La promoció dels bons hàbits, l'educació ciutadana i el foment de la convivència haurien d'abastar molts més àmbits que, avui per avui, semblen bastant descuidats.
I no seria interessant exigir també unes normes bàsiques de civisme, educació i urbanitat a les persones que vulguin tenir un ca? Per què no organitzar xerrades de conscienciació i formació abans d'adquirir-ne un, per recordar que tenir un animal implica responsabilitats i respecte cap als altres? I, evidentment, tampoc no estaria gens malament fer extensiva aquesta formació a moltes de les persones que ja en tenen i que, pel que es veu cada dia, encara tenen bastant per aprendre sobre convivència i civisme.
Evidentment, no és el mateix parlar de violència sexual que de tinença de cans. Les diferències són enormes i no pretenc equiparar qüestions tan diferents pel que fa a la seva naturalesa i gravetat. Però, salvant totes aquestes diferències, ambdues qüestions ens duen a reflexionar sobre un aspecte fonamental de la vida en societat: la convivència i el respecte cap als altres.
I perquè vegeu amb més detall què és exactament el que m'irrita, vos mostr el regal que m'han deixat avui dematí, acabat de sortir del forn, devora el portal de ca nostra. Meravellós, no trobau?
La tinença responsable d'animals implica, entre altres coses, recollir els seus excrements, evitar que facin pipí a les façanes dels edificis i dels comerços i procurar que puguin gaudir d'espais oberts i habilitats on córrer i jugar, en lloc de convertir els carrers i les voravies en els seus únics espais d'esbarjo.
Tenir un ca no consisteix únicament a donar-li menjar i treure'l a passejar. També significa assumir unes obligacions, respectar els veïnats, tenir cura de l'entorn i entendre que els espais públics són de tothom.
És clar que establir requisits per organitzar els tardeos i prevenir la violència sexual és una mesura necessària. Són conductes intolerables i la seva prevenció ha de ser una prioritat. Però també ho hauria de ser la promoció d'una cultura de civisme i responsabilitat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
La feina d'un Ajuntament no hauria de consistir només a regular determinades activitats o intervenir quan apareixen problemes. També hauria d'impulsar campanyes de conscienciació, educació i difusió dels bons hàbits, perquè hi ha moltes petites conductes quotidianes que deterioren la convivència i que massa sovint semblen quedar en un segon pla.
Al cap i a la fi, una societat més respectuosa no es construeix únicament amb prohibicions i normatives, sinó també amb educació, conscienciació i responsabilitat individual.
Perquè el civisme no hauria de ser una opció ni una exigència aplicable només quan convé. Hauria de formar part del nostre dia a dia. La convivència és cosa de tots, i el respecte als altres també.
No qüestion la iniciativa de l’Ajuntament contra la violència sexual, sinó que deman ampliar la seva tasca educativa i de conscienciació.
![[Img #82807]](https://manacormanacor.com/upload/images/11_2026/8633_16117241_670.jpg)
La promoció dels bons hàbits, l'educació ciutadana i el foment de la convivència haurien d'abastar molts més àmbits que, avui per avui, semblen bastant descuidats.
I no seria interessant exigir també unes normes bàsiques de civisme, educació i urbanitat a les persones que vulguin tenir un ca? Per què no organitzar xerrades de conscienciació i formació abans d'adquirir-ne un, per recordar que tenir un animal implica responsabilitats i respecte cap als altres? I, evidentment, tampoc no estaria gens malament fer extensiva aquesta formació a moltes de les persones que ja en tenen i que, pel que es veu cada dia, encara tenen bastant per aprendre sobre convivència i civisme.
Evidentment, no és el mateix parlar de violència sexual que de tinença de cans. Les diferències són enormes i no pretenc equiparar qüestions tan diferents pel que fa a la seva naturalesa i gravetat. Però, salvant totes aquestes diferències, ambdues qüestions ens duen a reflexionar sobre un aspecte fonamental de la vida en societat: la convivència i el respecte cap als altres.
I perquè vegeu amb més detall què és exactament el que m'irrita, vos mostr el regal que m'han deixat avui dematí, acabat de sortir del forn, devora el portal de ca nostra. Meravellós, no trobau?
La tinença responsable d'animals implica, entre altres coses, recollir els seus excrements, evitar que facin pipí a les façanes dels edificis i dels comerços i procurar que puguin gaudir d'espais oberts i habilitats on córrer i jugar, en lloc de convertir els carrers i les voravies en els seus únics espais d'esbarjo.
Tenir un ca no consisteix únicament a donar-li menjar i treure'l a passejar. També significa assumir unes obligacions, respectar els veïnats, tenir cura de l'entorn i entendre que els espais públics són de tothom.
És clar que establir requisits per organitzar els tardeos i prevenir la violència sexual és una mesura necessària. Són conductes intolerables i la seva prevenció ha de ser una prioritat. Però també ho hauria de ser la promoció d'una cultura de civisme i responsabilitat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
La feina d'un Ajuntament no hauria de consistir només a regular determinades activitats o intervenir quan apareixen problemes. També hauria d'impulsar campanyes de conscienciació, educació i difusió dels bons hàbits, perquè hi ha moltes petites conductes quotidianes que deterioren la convivència i que massa sovint semblen quedar en un segon pla.
Al cap i a la fi, una societat més respectuosa no es construeix únicament amb prohibicions i normatives, sinó també amb educació, conscienciació i responsabilitat individual.
Perquè el civisme no hauria de ser una opció ni una exigència aplicable només quan convé. Hauria de formar part del nostre dia a dia. La convivència és cosa de tots, i el respecte als altres també.
No qüestion la iniciativa de l’Ajuntament contra la violència sexual, sinó que deman ampliar la seva tasca educativa i de conscienciació.





Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.85