EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat dia 22 d'agost, el conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó va realitzar unes polèmiques declaracions en les quals es mostrava favorable a concedir la nacionalitat catalana als ciutadans de la resta dels Països Catalans, en els quals inclou a la Catalunya Nord, el País Valencià, la Franja i Balears.

No es tracta d'unes simples afirmacions d'un particular, sinó d'un membre del Govern català, i que afecta de ple als ciutadans de les Illes Balears, doncs la nacionalitat afecta als drets públics subjectius en l'ordre civil, polític, econòmic, social i cultural, que reconeix i proclama l'ordenament jurídic d'un país.

La nacionalitat, des del vessant públic, suposa la qualitat de pertànyer a una comunitat nacional, organitzada en forma d'Estat.

Lògicament, aquestes declaracions han provocat la irritació en aquests territoris. Els presidents de les Comunitats Autònomes de València i Aragó, Sr. Ximo Puig i Sr. Javier Lambán immediatament han rebutjat de forma contundent aquestes declaracions, i en el mateix sentit s'han manifestat dirigents polítics nacionals i els catalans de diverses formacions no nacionalistes. S'ha trobat a faltar una posició ràpida, clara i contundent del Govern de les Illes Balears i del Govern del Consell de Mallorca.

S'ha vingut argumentant des de sectors nacionalistes que la denominació de Països Catalans es deu única i exclusivament a l'existència d'una llengua comuna, sense cap tipus de pretensió política. Però el que realment desvetllen les declaracions del conseller del Govern català és que el programa de màxims dels defensors de l'independentisme català inclou a tots els territoris: València, Balears, La Franja i la Catalunya Nord. El que en teoria era una entitat únicament cultural es converteix en la plasmació política dels Països Catalans, i això constitueix el programa màxim de l'independentisme, que sí afecta a l’illa de Mallorca i a les Illes Balears.

I aquesta voluntat política, fins ara ocultada o minimitzada, es fa pública precisament quan falta aproximadament un mes per a la celebració d'unes eleccions a Catalunya que són presentades pels sectors independentistes catalans com plebiscitàries, en un nou desafiament a l'ordenament jurídic vigent.

Convençuts que declaracions de tipus “annexionistes” precisament el que fan és danyar els vincles entre Catalunya i Balears, i que el més beneficiós és la convivència de tots aquests territoris en un Estat espanyol plural.

Per tant, davant manifestacions polítiques d'alts responsables d'altres comunitats autònomes, que a més de ser manifestament contràries a l'ordenament jurídic vigent i a la Constitució, afecten de ple als ciutadans de Balears i Mallorca, es tracta d’una falta de respecte per a tots els ciutadans de les Illes Balears. Per això, és convenient deixar ben clara la posició de les institucions polítiques d'aquestes Illes.

Per tot això, feim la següent

PROPOSTA D’ACORD

1.- L'Ajuntament de Manacor rebutja i reprova de forma rotunda les declaracions realitzades pel conseller de Justícia del Govern Català, en les quals considerava que en el cas d'una eventual independència de Catalunya s'hauria de concedir la nacionalitat catalana als ciutadans de les Illes Balears, atès que es tracten d'unes manifestacions desafortunades i contràries a l'ordenament jurídic.

2.- L'Ajuntament de Manacor lamenta que el Govern de les Illes Balears, a diferència de les Comunitats Autònomes afectades per les declaracions del Conseller de Justícia del Govern de Catalunya, no hagi rebutjat aquestes manifestacions que suposen una clara injerència a l'autonomia de les Illes Balears.

3.- L'Ajuntament de Manacor  constata, tal com reconeix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera, com expressió de la seva voluntat col·lectiva i en l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a les nacionalitats i les regions, està constituida en Comunitat Autònoma dins el marc de la pròpia Constitució i l'Estatut d'Autonomia i, en aquest sentit, l'Ajuntament de Manacor manifesta que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears no forma part de cap entitat política sota la denominació de “Països Catalans”.

04 de setembre del 2015

Pedro Rosselló Cerdà

Portaveu Grup Municipal PP