Manacor
Cap a una nova política cultural a Manacor
Un grup de creadors i professionals de la cultura es reuneixen en assemblea per plantejar una reformulació de les polítiques culturals, una regeneració de la vida artística al municipi i un reconeixement de l’artista professional.
Manacor, la capital del teatre. Manacor, la ciutat amb més escriptors per quilòmetre quadrat. Manacor, la ciutat que honora mossèn Alcover, el seu més gran homenot. Manacor, la ciutat amb museu i amb biblioteques exemplars. Manacor, poble de pintors. I de músics. Manacor, ha de ser, diuen, ciutat de cultura, referent a Mallorca i més enllà. I ho és.
Però no és or tot el que lluu. Com tracta Manacor els seus artistes? Coneixem els manacorins la trajectòria dels qui han partit a conèixer món, a créixer i a fer-nos créixer? I els qui han quedat? Tenen oportunitats, aquí? Són tractats amb justícia i amb equitat? I més encara, és capaç, Manacor, d’espolsar-se aquesta vessa secular de no ser més dels qui som, en el món de la cultura? Ni de ser més del que som?
La recerca de resposta a aquestes i a moltes altres preguntes han menat un grup de creardors i de professionals de les diferents disciplines artístiques (des del teatre a la pintura passant per la dansa o la música) a reunir-se en assemblea per trobar sortides pactades a l’embut en què sembla haver-se convertit la vida cultural manacorina.
Tot i que el grup demana temps per madurar les idees que hi coven des de la primera reunió (ja se n’han fetes dues), ja són moltes les idees que van prenent forma i que es considera que poden començar a ser divulgades. En primera instància, els professionals de la cultura de Manacor, reunits en assemblea, consideren que “actualment existeix un alt nombre de persones vinculades a Manacor que tenen formació i experiència professional, que sovint es veuen obligades a desenvolupar la seva activitat professional fora de Manacor i fins i tot fora de les Illes”. Els artistes consideren que “hi ha un desconeixement de l'activitat i de la projecció exterior que tenen els artistes locals que fan feina a nivell professional”. També qüestionen, en aquest sentit, el paper que hi té l’administració local, que “necessita replantejar nous impulsos que impulsin aquest potencial emergent o professional de l'àmbit de les arts plàstiques/visuals, la música, la literatura o les arts escèniques, i que a més a més son una part fonamental d'aquesta ‘marca cultural’ que es vol consolidar com a fet diferencial de Manacor”. Així mateix, dins l’àmbit de l’administració local de Manacor, reconeixen “una problemàtica des de fa anys que té a veure amb la relació que té el Teatre de Manacor amb alguns professionals locals i també amb altres professionals de les Illes Balears”.
Davant tot això, l’assemblea va mostrar un ampli consens sobre el fet de “demanar la complicitat de l’Ajuntament amb els professionals de la cultura”, alhora que també veuen la necessitat de “generar un debat públic i que tengui en compte els professionals, sobre la regeneració de les polítiques culturals de l’Ajuntament: Teatre, Auditori, Fundació Mossèn Alcover, Biblioteca, Museu de Manacor, Escola de Música, Torre de Ses Puntes, etc.”.
A banda del qüestionament o el debat sobre les polítiques culturals a Manacor, el grup també entén com a necessària “la creació d’un espai multifuncional i interdisciplinari. Un lloc de trobada i de creació necessari per al cultiu i l’incentiu de la cultura contemporània”, en aquest sentit aclareixen que “no es demanen noves infraestructures, sinó un ús creatiu de llocs que ja existeixen”. I és així també que “es reflexiona sobre la necessitat de crear la figura d’un gestor dinàmic i capacitat, que incentivi la creació, el moviment i la generació de xarxes culturals a Manacor”. En aquest mateix sentit també l’assemblea de professionals de la cultura “creu necessari un expert al municipi en arts plàstiques i un expert en música”, alhora que demanen “transparència i avaluació dels costos de les activitats culturals del municipi”.
L’Assemblea de professionals de la cultura de Manacor fins ara ha comptat amb participació d'artistes i professionals com Joan Miquel Artigues, Joana Maria Gomila, Joan Manel Albinyana, Núria Vizcarro, Xavier Gelabert, Catalina Julve, Toni Gomila, Maria Antònia Gomila, Montse Amer, Sebastià Riera Pocoví, Joan Gomila, Quim Gayà, Francesca Vadell, Ferran Montero, Salvador Miralles, Luis Vecina, Pau Piña, Domènec Boronat, Norman, Antoni Riera, Sebastià Adrover Roca, Maria Cristina Brunet, Miquel Bauçà, Carlos Costa, Antoni Llull, i Franco Bombelli.
Si voleu estar informats o participar de les properes trobades escriviu a assembleacultura@gmail.com
Manacor, la capital del teatre. Manacor, la ciutat amb més escriptors per quilòmetre quadrat. Manacor, la ciutat que honora mossèn Alcover, el seu més gran homenot. Manacor, la ciutat amb museu i amb biblioteques exemplars. Manacor, poble de pintors. I de músics. Manacor, ha de ser, diuen, ciutat de cultura, referent a Mallorca i més enllà. I ho és.
Però no és or tot el que lluu. Com tracta Manacor els seus artistes? Coneixem els manacorins la trajectòria dels qui han partit a conèixer món, a créixer i a fer-nos créixer? I els qui han quedat? Tenen oportunitats, aquí? Són tractats amb justícia i amb equitat? I més encara, és capaç, Manacor, d’espolsar-se aquesta vessa secular de no ser més dels qui som, en el món de la cultura? Ni de ser més del que som?
La recerca de resposta a aquestes i a moltes altres preguntes han menat un grup de creardors i de professionals de les diferents disciplines artístiques (des del teatre a la pintura passant per la dansa o la música) a reunir-se en assemblea per trobar sortides pactades a l’embut en què sembla haver-se convertit la vida cultural manacorina.
Tot i que el grup demana temps per madurar les idees que hi coven des de la primera reunió (ja se n’han fetes dues), ja són moltes les idees que van prenent forma i que es considera que poden començar a ser divulgades. En primera instància, els professionals de la cultura de Manacor, reunits en assemblea, consideren que “actualment existeix un alt nombre de persones vinculades a Manacor que tenen formació i experiència professional, que sovint es veuen obligades a desenvolupar la seva activitat professional fora de Manacor i fins i tot fora de les Illes”. Els artistes consideren que “hi ha un desconeixement de l'activitat i de la projecció exterior que tenen els artistes locals que fan feina a nivell professional”. També qüestionen, en aquest sentit, el paper que hi té l’administració local, que “necessita replantejar nous impulsos que impulsin aquest potencial emergent o professional de l'àmbit de les arts plàstiques/visuals, la música, la literatura o les arts escèniques, i que a més a més son una part fonamental d'aquesta ‘marca cultural’ que es vol consolidar com a fet diferencial de Manacor”. Així mateix, dins l’àmbit de l’administració local de Manacor, reconeixen “una problemàtica des de fa anys que té a veure amb la relació que té el Teatre de Manacor amb alguns professionals locals i també amb altres professionals de les Illes Balears”.
Davant tot això, l’assemblea va mostrar un ampli consens sobre el fet de “demanar la complicitat de l’Ajuntament amb els professionals de la cultura”, alhora que també veuen la necessitat de “generar un debat públic i que tengui en compte els professionals, sobre la regeneració de les polítiques culturals de l’Ajuntament: Teatre, Auditori, Fundació Mossèn Alcover, Biblioteca, Museu de Manacor, Escola de Música, Torre de Ses Puntes, etc.”.
A banda del qüestionament o el debat sobre les polítiques culturals a Manacor, el grup també entén com a necessària “la creació d’un espai multifuncional i interdisciplinari. Un lloc de trobada i de creació necessari per al cultiu i l’incentiu de la cultura contemporània”, en aquest sentit aclareixen que “no es demanen noves infraestructures, sinó un ús creatiu de llocs que ja existeixen”. I és així també que “es reflexiona sobre la necessitat de crear la figura d’un gestor dinàmic i capacitat, que incentivi la creació, el moviment i la generació de xarxes culturals a Manacor”. En aquest mateix sentit també l’assemblea de professionals de la cultura “creu necessari un expert al municipi en arts plàstiques i un expert en música”, alhora que demanen “transparència i avaluació dels costos de les activitats culturals del municipi”.
L’Assemblea de professionals de la cultura de Manacor fins ara ha comptat amb participació d'artistes i professionals com Joan Miquel Artigues, Joana Maria Gomila, Joan Manel Albinyana, Núria Vizcarro, Xavier Gelabert, Catalina Julve, Toni Gomila, Maria Antònia Gomila, Montse Amer, Sebastià Riera Pocoví, Joan Gomila, Quim Gayà, Francesca Vadell, Ferran Montero, Salvador Miralles, Luis Vecina, Pau Piña, Domènec Boronat, Norman, Antoni Riera, Sebastià Adrover Roca, Maria Cristina Brunet, Miquel Bauçà, Carlos Costa, Antoni Llull, i Franco Bombelli.
Si voleu estar informats o participar de les properes trobades escriviu a assembleacultura@gmail.com






Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.167