1717. Músiques en l'entorn català

Aquests fets històrics per a la convidada signifiquen la desesperança absoluta per a l'entorn català.  I tot recordant aniversaris, convé tenir present que el 7 de desembre passat es varen complir 300 anys de l'abolició del Gran i General Consell mallorquí i del Consell General d'Eivissa i de la promulgació del decret de Nova Planta de l'Audiència del Regne de Mallorca a mans de Felip V.  Aquests fets capgiraren la vida política, social i cultural no tan sols de les illes, sinó que també de totes les terres de parla catalana. I en conseqüència, segons explica Sònia Vives a Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans,  el món de la cultura musical va quedar totalment desemparat a les nostres terres a l'època de la configuració de les grans formes instrumentals -simfonia, sonata, concert- que s'anaren consolidant a Europa. Molts dels músics d'aquests territoris varen emigrar cap a les ciutats amb vida escènica més activa. La major part de l'activitat musical de l'època se centrà en l'Església que esdevingué un centre actiu i a través seu, i de forma puntual, s'anaren introduint els corrents europeus. Així, l'Abadia de Montserrat afavorí la formació d'un nombre considerable de mestres i la difusió dels nous procediments. Què escoltava i cantava el poble a principis del segle XVIII? Quina música era possible crear i on?

Bàrbara Duran, professora de Secundària i investigadora, compartirà les seves recerques sobre la música que es componia, s'escoltava i es cantava a principis del segle XVIII en terres catalanes. Parlarà de les músiques de resistència i de la música en el context de la guerra de Successió, de la música usada com a arma política. Parlarà de les músiques que es podien sentir cap a l'inici del XVIII, les músiques que s'escoltaven a l'entorn de la guerra i cap al seu acabament, músiques que són de principis de segle, però també de finals del XVII. Acompanyarà l'exposició amb imatges,  vídeos i interpretarà amb la flauta melodies conegudes. Bàrbara Duran explica que el que li interessa «és contextualitzar les mostres artístiques, veure per què la música esdevé un art que ens queda com a mostra d'un moment i d'una manera de viure... i molt més important: com a arma cultural» Un aspecte que ella considera que és obviat, per desconegut i, a vegades, superat per aspectes més importants com l'economia, les lleis o els efectes de la guerra. Duran defensa que la música ha estat usada com a una arma important per fer propaganda i establir ideologies des dels governs, les monarquies... Afirma que la música té un poder molt més fort del que es pot deduir en primera instància.

Així, dilluns dia 14 a les vuit del vespre al Xarop, Bàrbara Duran acompanyarà el públic assistent en un viatge musical a principis del XVIII. Per a aquells qui vulguin seguir de més a prop les recerques de la musicòloga manacorina, divendres dia 11 a les 20.00 h presenta el llibre Voleu sales? Pervivència i recuperació del cant de salers i quintos al Llevant, Migjorn i Pla de Mallorca, al molí d'en Beió de Manacor. I dia 19 de desembre el presentarà al Centre de Cultura de Porto Cristo a les set de l'horabaixa.