Presentació de l'edició de les obres guanyadores dels Premis Ciutat de Manacor 2015

MARIA ANTÒNIA PERELLÓ FEMENIA

La venjança del lliri

Premi Ciutat de Manacor de Novel·la Maria Antònia Oliver 2015

Edicions Món de Llibres. Manacor, 2015

Maria Antònia Perelló Femenia (Inca 1957) és llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora en Llengua i Literatura Catalanes (2010) per la UIB. És professora de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat. Ha tengut cura de la Poesia Completa de Joan Alcover (2006), de tres reculls d’articles de Josep M. Llompart, del volum de poesia De l’Alba al migdia i altres poemaris de Guillem Colom (2013) i de diverses antologies poètiques de Miquel Costa i Llobera, de Joan Alcover i d’Els poetes de l’Escola Mallorquina (2005). És autora de Joan Alcover Maspons. El poeta humà colpit per la dissort (2008), de Josep M. Llompart: un homenot amb ulls d’infant (2015) i de l’estudi preliminar de l’edició de Cap al tard de Joan Alcover (2007). Ha publicat articles a diverses revistes literàries i ha donat a conèixer traduccions de poesia francesa a la revista Superna. En el camp de la poesia s’estrenà amb el llibre Rèquiem esfullat (2009). Com a novel·lista ha publicat El crepuscle d’un home (finalista del Premi Miquel Àngel Riera, 2006). Amb La venjança del lliri ha obtengut el Premi Ciutat de Manacor de Novel·la Maria Antònia Oliver (2015).

“La venjança del lliri narra la història dels amors frustrats entre Isabel Anglada i Nicolau Rossinyol, dos personatges reals de la noblesa de la Ciutat de Mallorca de finals del segle xvi i principis del xvii. La novel·la és un viatge a una època en què l’honor embrutat o l’orgull ferit podien ser motiu d’odis i de lluites ferotges, de rivalitats entre els que ostentaven el poder reial i el poder esglésiastic.

Ambientada durant l’inici de les escaramusses dels nobles de Canamunt de l’Almudaina amb els de Canavall del Born, els esdeveniments històrics es desenvolupen impulsats per la intriga d’aquests amors i per tot un cor de personatges de diferents àmbits socials que, perduts pel camí de la vida, actuen fustigats per l’orgull i per l’odi.

Narrada amb un llenguatge ple de matisos poetics, La venjança del lliri és una novel.la seductora que es oscil·la entre el romanç i l’aventura”.

XAVI MORATÓ

Boom Boom Boom

Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal i Alcover 2015

Edicions Món de Llibres. Manacor, 2015

Xavi Morató (Barcelona, 1983). Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2006), ha cursat estudis de Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre (2011-15) i a l'Obrador de la Sala Beckett (2015). També s'ha format com a actor i cantant en diferents escoles de Barcelona. És guionista de El Jueves des de 2006, on ha escrit centenars de pàgines per a la revista col·laborant amb diversos dibuixants i on també ha participat en projectes audiovisuals per a internet i televisió. Des de 2011, hi publica setmanalment Moncloa Palace, però també hi ha guionat altres sèries com Erasmus (2014-15) o Clara de Noche (2014-15).

Com a dramaturg, a més del Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal i Alcover 2015 per Boom Boom Boom, ha guanyat el XXXIX Premi Born per Un peu gegant els aixafa a tots (2014). Igualment, ha estrenat més d'una dotzena d'obres en teatres de Barcelona com el Maldà, l'Almeria, el Regina o el Llantiol i en microteatres de diferents ciutats.

Intervé a La gent que em veu (Institut del Teatre i gira, 2015), només com a director. Igualment, fent tasques com a assistent i ajudant de direcció ha treballat en teatres com el Poliorama, el Condal o el Lliure.

“Li diuen el concert del segle. L'esdeveniment del segle. Els artistes més importants del nostre temps s'han reunit per a una ocasió única. Les entrades, vint-mil, es van esgotar cinquanta-tres segons després de posar-se a la venda. No són ni Mozart, ni Beethoven, ni Bach, però la gent els adora. És música de merda, sí, i tot i això el públic els admira i la premsa els riu totes les gràcies. Poques hores abans de l'esdeveniment, té lloc una nova entrevista. L'Èric, l'intèrpret de la famosíssima cançó Boom Boom Boom, se sotmetrà a les previsibles preguntes de dos periodistes amb la despreocupació habitual. Però avui no li riuran les gràcies. Avui, per primera vegada, algú dirà prou a l'estupidesa de l'Èric. I a l'estupidesa dels seus seguidors. I a l'estupidesa de la humanitat sencera. Això sí que serà l'esdeveniment del segle”.

MARGALIDA COLL LLOMPART

La revista Tresor dels avis (1922-1928). Memòria, paraula i folklore

Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover 2015

Edicions Món de Llibres. Manacor, 2015

Margalida Coll Llompart (Pina, Algaida; 1978) és mestra, llicenciada en psicopedagogia i màster en llengua i literatura catalanes. La seva línia de recerca parteix de l’estudi de la figura i del llegat d’Andreu Ferrer i Ginard (1887-1975), especialment,  pel que fa a la seva aportació al folklore en llengua catalana. És col·laboradora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics; ha participat en el projecte «La literatura popular catalana (1894-1959): protagonistes, actituds i realitzacions». Ha publicat articles en obres col·lectives i en revistes com Randa i Estudis de Literatura Oral Popular, així com el llibre Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats (2014, amb Alexandre Bataller). Aquest treball La revista Tresor dels Avis (1922-1928): memòria, paraula i folklore ha rebut el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover 2015.

“Tresor dels Avis (1922-1928) va ser la primera publicació periòdica dedicada íntegrament al folklore en terres de llengua catalana. El seu objectiu fou la recopilació i preservació del corpus folklòric illenc. Andreu Ferrer Ginard, qui en va ser l’impulsor i el director, intentà posar en funcionament un projecte de recerca col·lectiva de folklore per mitjà dels Amics de la Tradició Popular, que no acabà de quallar. Posteriorment, Ferrer augmentà el radi de difusió i d’influència de la revista ampliant la subscripció a Catalunya i admetent col·laboracions de folkloristes catalans. D’aquesta manera aconseguí publicar a la revista una gran quantitat i varietat de materials folklòrics, fet que suposa el rescat de l’oblit i la pervivència d’un important cabal de saviesa popular.

D’altra banda, es mostra de les inquietuds culturals del moment la participació de col·laboradors de Tresor dels Avis en alguns dels grans projectes culturals de l’època com varen ser el Cançoner Popular de Mallorca, l’Obra del Diccionari i les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”.

JOSÉ LUIS GARCÍA HERRERA

Passatge a l’hivern

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2015

Edicions Món de Llibres. Manacor, 2015

Nascut a Esplugues de Llobregat (Barcelona) el 1964. Tècnic químic-alimentari, poeta, narrador i crític literari.

Va dirigir la revista El Juglar y la luna, va ser membre directiu de l'Acadèmia Iberoamericana de Poesia a Barcelona i membre fundador dels premis literaris "Ciutat de Sant Andreu de la Barca".

Ha publicat una vintena de llibres de poesia, dels quals destaquem: Lágrimas de rojo niebla (Premi Vila de Martorell 1989), Los Nuevos Poetas (Antologia de poesia jove, 1994), La Ciudad del Agua (Premi Elvira Castañón 1997), Los caballos de la mar no tienen alas (Premi Villa de Benasque 1999), Las huellas del viento (Premi María de Villar Berruezo 2004), Mar de Praga (Premi Blas de Otero de Majadahonda 2005), Las huellas en el laberinto (Premi Ciutat de Benicarló 2006), La huella escrita (Premi Mariano Roldán 2006), El recinto del fuego (Premi de poesia erótica-amorosa de l'Ateneu Guipuscoà 2007), Cuaderno de Britania (Premi Juan Alcaide 2010), Hielo (Premi Rei en Jaume 2011), La solitud (Premi Festa d'Elx 2011), El lento abandono de la luz en la sombra (Premi Germán Gaudisa 2013), Bella Ciutat Vella (Premi Paraules a Icària 2015) i A les portes del mar (Premi Miquel Peris Segarra 2015).

A l’any 2008 comença a escriure poesia en català i, des de llavors, conrea els seus poemes en les dues llengües.

Han traduït poemes seus al basc, francès, portuguès, italià i txec.

“José Luis García Herrera situa amb freqüència els seus llibres en diversos espais geogràfics –un país, una ciutat, fins i tot un barri– diferents, com si així cerqués cada cop un angle nou que matisi la mirada. Des de cada lloc ens parla de les mateixes coses, els arcans de la poesia des que aquesta existeix: l’amor, la mort, el pas del temps...  Però es diria que cada nou paisatge li permet variar alguns graus la posició de l’objectiu i captar-ne un nou aspecte”.

(…)

“El paisatge on José Luís García Herrera situa els seus poemes en aquest llibre que presentem és l’hivern, un lloc en el Temps i no en la Terra, una estació que ens evoca els sentiments contradictoris de desolació i de refugi, de desemparament i d’acollida; uns i altres aspectes hi conviuen, els primers són els propis de la naturalesa i per tant inevitables, els segons depenen del fet que nosaltres sapiguem trobar el lloc on guardar-nos. La metàfora del títol és clara i es fa més diàfana a mesura que avancem en els seus poemes; caminem a través d’un territori interior que ens porta cap a un final on viuen la pèrdua i l’absència en el seu grau suprem, la mort. Passatge a l’hivern és un llibre que s’escriu des de l’altre cantó de la fi, quan tot està fet i dit i ja no resta un nou pas per caminar. És el moment precís en què es mou només el record i això és l’únic que resta de la humanitat d’un ser que va tenir amor, desamor, alegries i afanys; futur fins al darrer moment, veu. Una veu que ja mai no serà seva i de la qual el poeta n’és l’hereu”.