Ventura Pons, tota una vida compromesa amb el cinema català i en català

Aquest projecció organitzada per l'OCB serà tot just l'endemà de la gala que farà públics els premis Gaudí 2016. El film triat permet també recordar un altre mestre, però del teatre, ja que el guió és de Josep Maria Benet i Jornet, responsable de l'adaptació cinematogràfica de la seva obra teatral Testament. I el títol de la pel·lícula fa referència a l'obra de Ramon Llull, una gran figura del món cultural català i de qui enguany es commemoren els 700 anys de la seva mort.

Bonaventura Pons i Sala, aquest és el seu nom complet, compta ja amb 27 films i és considerat el director més prolífic del cinema català. Va començar l'any 1967 en el món del teatre i després passà al món cinematogràfic, on debutà amb el documental Ocaña, retrat intermitent, una obra que va esser seleccionada per al Festival de Canes 1978 i a partir d'aquí va iniciar la llarga trajectòria per festivals internacionals fins a convertir-se en un film de culte. Després de la comèdia El vicari d'Olot (1980), creà la productora Els Films de la Rambla (1985), amb la qual ha produït totes les seves obres. D'aquestes, convé recordar El perquè de tot plegat (1994) que va rebre el premi Nacional de Cultura i el Butaca (1995), Amic/Amat (1998) amb el premi Butaca i l'Ondas (1999) i també les dues darreres produccions: El virus de la por, una adaptació cinematogràfica de l'obra teatral El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró (muntatge que el públic de Manacor va poder veure a la Fira de Teatre fa un parell d'anys), i la darrera Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona), en coproducció amb Televisió de Catalunya i que s'estrenarà aquesta mateixa setmana. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb premis com el Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, l'Honorífic del Festival de cinema gai, lèsbic i transsexual de Bilbao Zinegoak, la Creu de Sant Jordi. El 2014 impulsà l'obertura dels cinemes Texas al barri de Gràcia de Barcelona, tancats des de 1995, que dedicà a reestrenes en versió original subtitulades en català i per a films en català i en anglès. Aquesta trajectòria ha fet dir al crític cinematogràfic Àlex Gorina, amb motiu del Premi Gaudí d'Honor, que Ventura Pons és «el director més actiu (i el més constant en la defensa de la dramatúrgia del país com a font d'inspiració, i també per rodar els seus films directament en català, a diferència de molts d'altres) i el que més projecció internacional ha tingut. (...) cal recordar i agrair-li  que és gràcies al seu cinema que la plana major de la interpretació en català ha tingut dret d'accés i preservació en la cinquena dimensió, i que aquestes pel·lícules s'han convertit en el testimoni indispensable de la professió: una mena de book col·lectiu...L'star system català.»

Amic/Amat  conta la història d'un home madur i malalt, professor de literatura medieval, que ha fet revisió de la seva vida i ha decidit què és el que li interessa deixar als altres quan hagi desaparegut. Una herència en forma d'assaig, basat en El llibre de l'Amic i de l'Amat de Llull, que ha inserit a la memòria del seu ordinador personal. Una història sobre la qual el mateix Pons diu: «Hi ha la mort i l'amistat, però sobretot hi ha el tema de la transcendència. El film es pregunta si nosaltres, com a generació, serem capaços d'influir en els que vindran després perquè el món sigui millor». Amb aquesta pel·lícula va participar a la Berlinale i a més de quaranta festivals de tot el món i va rebre premis a Itàlia, França, Portugal i República Dominicana.