Manacor
Qüestions de Llengua
Ens heu demanat informació sobre la paraula DESFRESSA.
Primer de tot volem aclarir que el que pretenem amb les Qüestions de Llengua és divulgar la normativa, però sense gaire explicacions, bàsicament amb frases o imatges que mostren les formes correctes. Per això, a la centunena (101a) qüestió llegim únicament: fressa, desfrès i disfressa, que són les formes admeses pel diccionari normatiu.
Som conscients que el diccionari normatiu no conté totes les paraules de la llengua! Per això, si deis DESFRESSA, no deixeu de dir-ho! Tan sols heu de saber que és una variant formal de disfressa, no la trobareu en el diccionari normatiu, però la podeu escriure en texts informals.
Ara bé, una ullada al diccionari etimològic ens dóna més informació; aquí us deixam una mica de cronologia del mot, que per ventura us interessa, perquè cada paraula té la seva pròpia història:
- FRESSA es troba documentat al segle XIII amb el sentit de "rastre que deixa un animal". A partir d'aquí, a Mallorca es deriva el verb fressar, que vol dir "dissimular, tapar el rastre".
- DESFRESSAR, i per tant, DESFRESSA, és la forma antiga, documentada en el català medieval ja al segle XIV. Primer significà "despistar, esborrar el rastre d'un animal"; posteriorment, "dissimular, tapar amb màscara o careta o canviant de vestit".
- DESFRÈS es troba documentat al segle XVI.
- El canvi de des- en dis- és molt recent: no es troba àmpliament documentat fins al segle XIX. Per tant, DISFRESSA és una variant moderna.
Volem concloure recordant l'afirmació de l'etimòleg Joan Coromines, que diu que encara ara els parlars populars respecten la pronunciació amb des- [especialment a Mallorca i Menorca].
Primer de tot volem aclarir que el que pretenem amb les Qüestions de Llengua és divulgar la normativa, però sense gaire explicacions, bàsicament amb frases o imatges que mostren les formes correctes. Per això, a la centunena (101a) qüestió llegim únicament: fressa, desfrès i disfressa, que són les formes admeses pel diccionari normatiu.
Som conscients que el diccionari normatiu no conté totes les paraules de la llengua! Per això, si deis DESFRESSA, no deixeu de dir-ho! Tan sols heu de saber que és una variant formal de disfressa, no la trobareu en el diccionari normatiu, però la podeu escriure en texts informals.
Ara bé, una ullada al diccionari etimològic ens dóna més informació; aquí us deixam una mica de cronologia del mot, que per ventura us interessa, perquè cada paraula té la seva pròpia història:
- FRESSA es troba documentat al segle XIII amb el sentit de "rastre que deixa un animal". A partir d'aquí, a Mallorca es deriva el verb fressar, que vol dir "dissimular, tapar el rastre".
- DESFRESSAR, i per tant, DESFRESSA, és la forma antiga, documentada en el català medieval ja al segle XIV. Primer significà "despistar, esborrar el rastre d'un animal"; posteriorment, "dissimular, tapar amb màscara o careta o canviant de vestit".
- DESFRÈS es troba documentat al segle XVI.
- El canvi de des- en dis- és molt recent: no es troba àmpliament documentat fins al segle XIX. Per tant, DISFRESSA és una variant moderna.
Volem concloure recordant l'afirmació de l'etimòleg Joan Coromines, que diu que encara ara els parlars populars respecten la pronunciació amb des- [especialment a Mallorca i Menorca].
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.111