Toni Catany. El temps i les coses

Cesc Mulet el va iniciar a instàncies del mateix fotògraf. El director coneixia perfectament la trajectòria professional de Toni Catany (1942-2013), del qual era un gran admirador, una professió que va començar quan el fotògraf va deixar els seus estudis de química per la fotografia. La seva primera exposició individual va esser a la Galeria Aixelà de Barcelona el 1972. Així començava una carrera professional que es va internacionalitzar l'any 1991 en esser nomenat Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres a França. Va aconseguir altres premis com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat (2001) i també el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura. Més tard, el Premi Ramon Llull del govern de les Balears (2003). El 2002 el MNAC va organitzar una mostra de tota la seva trajectòria.

En el documental Cesc Mulet defuig repassar el currículum i els guardons de l'artista per endinsar-se en la seva obra fotogràfica i el seu món, el perquè de les coses i com el pas del temps va dibuixar la seva personalitat i definir el seu llegat. Catany va treballar tots els gèneres: natures mortes, retrats, nus, paisatges... I sempre ho va fer d'una manera particular, sense adscriure's a cap escola.  Intrèpid viatger, va anar pels cinc continents a la recerca de la Mediterrània que va marcar la seva infantesa a Mallorca. A mesura que avança el documental, l'espectador queda enlluernat amb més de 130 fotografies de Toni Catany que Mulet fa aparèixer al metratge. I és precisament aquesta selecció i encadenat de fotografies el que més preocupava el director, com confessà en una entrevista al diari Ara. Deia que s'havia demanat una vegada i una altra com es podia ficar en els negres de Catany sense tenir-lo a ell. També explicava que davant el fet de no poder comptar amb el fotògraf el que va esdevenir més important va esser aconseguir l'atmosfera i que la màxima complexitat va esser no fer «Catanys». També diu que creu que «Toni Catany. El temps i les coses és una història de respecte, rodada amb en Toni molt viu en els seus amics, veure com aquests s'estimen en Toni Catany és de les coses que m'han donat més satisfacció.» A més a més dels amics i col·laboradors, hi ha dues veus més en el relat: la del narrador i la del mateix Toni Catany, reconstruïda per Cesc Mulet a partir d'escrits i entrevistes del fotògraf i interpretada per l'actor Santi Pons, per a la qual cosa ha comptat amb l'assessorament de Miquel Bezares i Antoni Garau de la Fundació Toni Catany. Aquest documental es va estrenar el 30 de maig de 2015 a Llucmajor, poble natal del fotògraf. També s'ha estrenat a la 2 de TVE i al Canal 33 de la CCMA.

Quant al convidat, Cesc Mulet, és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i també va estudiar Imatge i Titelles a l'Institut del Teatre de Barcelona. El públic assidu als Dilluns de l'OCB ja coneix algunes produccions seves, com són Phantasticus. El cant de Ramon,  Els rastres fosforescents dels caragols o Fra Juníper, l'home que caminava. També el poden recordar com a convidat a parlar de Toni Catany, la seva obra i l'estat del projecte després de la sobtada desaparició del fotògraf. Cal dir que Mulet va començar la seva carrera treballant sota les ordres de noms del món cinematogràfic com Manolo Iborra, Antonio Chavarrias, Adolfo Arrieta, Enrique Urbizu i Alex de la Iglesia. L'any 1997 va crear La Perifèrica i d'aleshores ençà no s'ha aturat de produir pel.lícules i documentals de qualitat que han tengut reconeixement internacional com el Premi Revelació Fipresci Cannes 2007 o com la de la participació a la Secció Panorama de la Berlinale del 2002 i a la Secció Oficial del I Festival de Cine y Patrimonio de Murcia i del New York Internacional Independent Film and Video Festival del 2009.