Tres creadores contra les guerres. Pràctiques femenines de pau

Va esser allà on va tenir l'ocasió de començar una lluita social que desembocà en la creació del Col·lectiu Dones de Llevant, el primer d'aquestes característiques en tota la comarca. És una bona coneixedora del món de l'art, ja que ha exercit de professora d'Història de l'Art i ha triat aquestes dones amb l'objectiu de fer camí cap a la pau a través de les seves obres. Així amb el títol  «Deposeu les armes. Tres creadores contra les guerres: Bertha von Suttner, Käthe Kollwitz i Marga Ximenez» parlarà de tres dones diverses en el temps i en l´espai  i singulars en la seva manera de fer, tres artistes que transformen el seu rebuig a la guerra, a la violència, a la misèria, a la injustícia en un acte de bellesa i d'afirmació vital. Desqualifiquen la mort i proposen un compromís radical de restitució de sentit a la vida. Al mateix temps, la vida i l'obra d'aquestes tres dones lluitadores i artistes ajudaran a recordar les moltes altres dones, la majoria anònimes, que al llarg de la història han lluitat per la pau.

La primera d'aquestes dones, Bertha von Suttner va néixer a Praga el 1843. És una de les moltes dones que va defensar la pau a través de la seva vida i obra, tot afirmant que un món sense guerres era possible. El seu nom va unit al títol de la novel·la Die Waffen nieder! (Deposeu les armes!), publicada per primer cop a Dresden el 1889, una obra que s'ha reeditada en nombroses ocasions i que ha estat traduïda a gairebé totes les llengües europees. Va rebre el premi Nobel de la Pau 1905 i fou nomenada presidenta del Buró Internacional per la Pau, a Berna. Va morir a Viena el 1914, el mateix any que va començar un dels grans conflictes bèl·lics que han devastat Europa, el de la Gran Guerra.

La segona, Käthe Kollwitz va néixer a Königsberg, actualment Kaliningrad, l'any 1867. Estudià pintura a Berlín i Munic. La seva és una obra molt influïda per Klinger i Munch que s'inspira en temes de caràcter social i humà. Se centra en la dignitat de l'ésser humà en la guerra i en remarca la posició de resistència. Cada protagonista de la seva obra analitza, pensa i combat la guerra, es resisteix a col·locar-se en un bàndol, practica la insubmissió, deserta de la destrucció i de la violència, de manera que hom la pot considerar una artista insubmisa, desertora i pionera del pensament pacifista. Perseguida pels nazis, morí a Moritzburg l'any 1945, poques setmanes abans de la fi de la Segona Guerra Mundial.

I la darrera de les dones que ha seleccionat Matamalas és Marga Ximenez que va néixer a Barcelona l'any 1950. És artista plàstica, escultora, gestora cultural, il·lustradora de diferents llibres. Treballa com a professora de tècniques tèxtils a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La seva obra és eminentment escultòrica. La consideren artista feminista i ella mateixa no defuig la necessitat de conciliar la condició de dona amb la seva activitat professional.

Per què aquestes tres dones? Què se'n pot aprendre de la seva vida, actitud i obra? Entre totes tres abasten els grans conflictes del segle XX. I en el XXI? Els mitjans de comunicació van plens de notícies de conflictes armats, situats majoritàriament a l'Àfrica, el Pròxim Orient, Àsia i l'Amèrica Llatina i molts són l'escenari d'enfrontaments bèl·lics des de fa dècades i difícilment estan presents a l'agenda política. Recentment hom ha pogut veure imatges absolutament colpidores de les conseqüències d'una de les guerres que fa massa temps que dura i que amb tres fronts està provocant una diàspora de milions de persones desesperades que somnien travessar el Mediterrani per arribar al lloc ideal per viure: una Europa en pau. Però aquesta els rep amb suspensions de l'espai Schengen, amb controls fronterers, amb lleis d'estrangeria que inclouen penes de presó per als qui entrin sense papers...

La conferència d'Antònia Matamalas coincidirà amb una treva precària tot just iniciada a Síria, amb imatges colpidores de famílies mutilades que tenen el valor de tornar a casa seva i han de contemplar paisatges urbans devastats i les seves cases saquejades i destruïdes. I també amb un atemptat a Baquba, al nord-est de Bagdad, que  ha provocat  setze morts i una vintena de ferits.