- Hem de ser com una paret de frontó. Els adolesce...nts ens tiren pilotes, ens provoquen, es queixen, etc. però nosaltres sempre hi hem de ser, han de tenir algú amb qui jugar, que els hi torni les pilotes i els hi doni la seva opinió sobre un tema, a quina hora han de tornar, que han de menjar equilibrat, etc.

- Ser un suport emocional i presencial. Essent comprensius als canvis, les desviacions i les incoherències que a vegades ens mostren.

- No comparar la nostra adolescència amb la seva. La distància sol esser massa llarga, la situació molt diferent i, a més, no són iguals que noltros.

- Escoltar-los, sense minimitzar ni relativitzar els seus problemes, ni tampoc voler donar-lis solucions per tot el que ens conten.

Esperam que trobeu interessant aquest petit resum i que us agradàs la xerrada als qui vareu venir i els qui no, que pugueu venir a la propera.

Gràcies Jaume.