Cireretes, pel juny a grapadetes

ANY DE CIRERES, POC BLAT A LES ERES. Les varietats més venudes són les forasteres (sunburst, marvin, picota, starky, coralise, summit...) que avui han fet perdre les varietats més antigues i tradicionals de les nostres contrades com la cascavella, la genovina, o la guinda, que madura pel maig i juny i solia emprar-se per posar dins les botelles d’aiguardent. També hi havia la mollar que és de bona grossària, quasi negra, molt sucosa i de molsa vermella i vellutada. Les cireres maduren fins a la darreria de juny i n’hi ha algunes, com les de sarró, que ho fan devers l’agost i tot.

TORD O MÈL•LERA. A l'Europa temperada, aquest aucell, que és l'au nacional de Suècia, menja baies d'olivereta, móres i cireres, acabades d'arribar, que són una mica verdals i, per tant, àcides. Cacen principalment de vista però també de vegades usen l'oïda. Són grans consumidores de cucs, el seu sustent bàsic, que capturen recercant a l'humus. I de darreria, el punt d'àcid de la fruita. Com deia Josep Pla, ara som al temps de la cuina possible i de la burgesa. Tanmateix, no és el que feim els humans per antonomàsia, el que fan les mèl•leres?

A COLOM SADOLL, LES CIRERES LI AMARGUEN. Els grecs les consideraven un animal sagrat, però destructives. El mascle estableix el seu territori durant el seu primer any d'existència i el manté tota la seva vida. Durant la temporada de nidificació, la femella no suporta a cap congènere, amb l'excepció de la seva parella. Les que crien aquí són sedentàries, encara que potser en ve alguna de fora a l'hivern, si fa prou fred. Entra encara en la composició del paté de mèl•lera, especialitat de la cuina corsa.