Acte de donació d’un quadre del Canonge Tarongí a la Seu

El Capítol de la Seu, en primer lloc, agraeix de tot cor la donació gratuïta, que ve a enriquir el dipòsit del museu catedralici amb el retrat d'una figura rellevant, tant en el món eclesiàstic com en el cultural. Aquest retrat estarà exposat al Museu Diocesà fins a final d'agost.

En segon lloc, el Capítol, des del començament, detectà en aquest gest un significat més profund. La família Aguiló Tarongí, regalant aquest retrat, dóna al Capítol l'ocasió d'integrar, encara que sigui de manera simbòlica, en la seva genealogia aquell que en fou exclòs per la seva condició de xueta. Aquest és un motiu més pregon d'agraïment a la família del Canonge Tarongí, que té a veure amb la reconciliació i l'expiació d'una taca, que el nostre poble i la nostra Església porten en el seu si.

El retrat de Josep Tarongí i Cortés de  2 x 1,3 m. aproximadament, data de finals del segle XIX i principis del segle XX i és propietat de la família Aguiló- Tarongí.

 
RICARD CARLOTTA I MIRÓ

(Palma 1837 - Barcelona 1912)

Fill de l’argenter i miniaturista d’origen italià, Octavià Carlotta Romée i de la mallorquina Cecilia Miró Bonnín. Començà a fer feina al taller familiar. Passà posteriorment a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma. Possiblement també va perfeccionar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona durant el curs 1859-1860. La seva producció es decantà pel retrat, però realitzà algunes obres de temàtica històrica, costumista i de gènere. Destaca la seva labor de copista, concretada en la realització d’alguns retrats de fills il•lustres de l’Ajuntament de Palma.

El 1860, la seva obra fou premiada a l’Exposició Agrícola, Industrial i de Belles Arts de Palma i el 1866 guanyà la medalla d’or  de l’Ateneu Balear amb un quadre històric. Ja en la dècada de 1870 i mort Agustí Buades (1871), es consolidà com un dels pintors retratistes per antonomàsia del panorama pictòric local.  A partir d’aquest moment foren nombrosos els retrats realitzats per a l’aristocràcia i la nova burgesia, la seva clientela més freqüent. En aquesta època realitzà, entre altres el retrats de la duquessa de la Unió de Cuba (1872), el de la nina Francina Lladó (1874), i el de Montserrat Blanes Suau (1879). El 1876, signà el document de constitució de la societat Foment de la Pintura i  Escultura, juntament amb Ricard Ankermann, Faust Morell, Antoni Ribas, Joan Bauzá, Antoni Fuster i Joan O’Neill, entre altres.  La seva producció va ser permeable a les modes de l’època. Va fer també pintura de gènere  com Maja amb guitarra, i d’història, com el Martiri de Joanot Colom (1889), presentada a l’Exposició Universal de París del mateix any. La seva  filiació estilística evolucionà des d’un cert classicisme, fruit  de la seva formació academicista, cap al romanticisme, i es consolidà en el corrent de la pintura naturalista. Es conserven obres al Museu de Mallorca, al Museu de Valldemossa i a l’Ajuntament de Palma. Un carrer de Palma, a la barriada de Son Fortesa, porta el seu nom.